acicastello


Divendres, 16.1.2015 11:15h Política

Perquè junts és millor i junts som més forts


Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (2 vots)
carregant Carregant


   




Si els valencians i valencianes patim la situació que patim és a causa del nostre desconeixements dels clàssics. El valencianisme, hui, més que mai, necessita rellegir a Ramon Muntaner per saber quin mal ha patit i com superar-lo. El gran cronista afirmava que “si tota la mata lligats ab una corda ben forts, e tota la volets arrencar ensems, dic-vos que deu hòmens, per bé que tiren, no l’arrencaran”. A la Ribera, però,  l’hem llegit i ho hem entès ben bé. A la vora del Xúquer hem anat ajuntant joncs. Fa uns quants anys que el valencianisme polític de diferents tradicions ha anat lligant i ajuntant els joncs de la mata “amb una corda ben forts”. I no ens ha anat mal, sinó tot el contrari. La desunió dels valencians i valencianes ens ha costat molt cara, tant culturalment com econòmicament. Ens han espoliat els diners i han intentat acabar amb la nostra llengua i la nostra cultura. El premonitori Muntaner en 1328 tenia clar què ens anava a passar si no treballàvem colze a colze: “si en llevat la corda, de jonc en jonc la trencarà tota un fadrí de vuit anys, que sol un jonc no hi romandrà”. Des de 1707 no és un fadrí de vuit anys qui jonc a jonc va trencant el nostre present i futur, sinó que és la maquinària de tot un Estat central. Tant segur està de la seua superioritat que fins i tot quan suposadament ens facilita una corda per unir-nos, una corda anomenada Estatut, l’acaba convertint en un altre tipus de corda: una soga al coll que cada dia tiba més.

Ací, però, hem decidit començar a ajuntar els joncs dispersos i hem començat a unir-los amb un minúscul cordellet per evitar que, disgregats i sols,siga fàcil acabar amb nosaltres. Diversos col·lectius locals d’Esquerra Republicana, de Compromís i de gent independent hem començat a col·laborar i treballar junts. Superant velles enemistats, conflictes, prejudicis i desconfiances hem descobert que un present junts ens assegura un futur prometedor. Volem servir als nostres pobles, a la nostra comarca, al nostre País. I volem fer-ho junts, perquè junts és millor i junts som més forts. Això ho hem tastat i ens ha agradat. No és que haja estat un camí fàcil i que no s’hagen produït desencontres, però tot és superable si es té la convicció que la mata de jonc junta i ben lligada sempre romandrà . La societat valenciana, després de vint anys d’anestèsia social està canviant a passos agegantats i hui en dia es fa plantejaments impensables fa cinc o deu anys. Ja no esglai res a ningú, i per això ara és el moment de ser valents.

Fa un anys diverses formacions polítiques encetaren també una aventura incerta anomenada Compromís, una aventura que es qualificà de cooperativa política. Eixa cooperativa ha anat sumat poc a poc partits polítics xicotets i ha donat molts bons resultats. De fet, ha il·lusionat  molta gent. Fa quatre anys es començà a deconstruir les capelletes típiques del valencianisme que tant de mal li han fet per començar a construir una única i gran catedral. Cal acabar-la.  Ha arribat el moment, una vegada que es té representació a totes les institucions polítiques possibles, que nous socis entren a eixa cooperativa. I és que davant l’empenta d’aquells que volen desarrelar-nos de la nostra terra, que volen arrencar un a un cada jonc de la mata, l’únic que podem fer és lligar-nosels uns als altres “amb una corda ben forts”. Un jonc que queda per lligar a la gran mata que és Compromís és el d’Esquerra Republicana; i ara és el moment de fer-ho. A la Ribera ho hem fet i ho hem fet perquè tenim perspectiva de futur i de País. No volem cap pacte electoral puntual sinó que volem configurar definitivament un valencianisme polític de llarg recorregut que supere definitivament les enquistades guerres intestines.

Ningú pot saber mai quant vots es guanyen o es perden sumant o restant formacions, però qui sols pensa en eixos termes no és un autèntic polític. Una coalició que fa pocs mesos ha caminat per la corda fluixa i que ha estat a un tres i no d’ensorrar-se no pot més que mostrant la seua fortalesa obrint la porta a nous cooperativistes. Perquè, qui va a gosar contradir a Ramon Muntaner? La mata de jonc cada vegada ha de ser més gran i ha d’estar més ben lligada. Ara és el moment i cal aprofitar-lo.
 
Diego Gómez. Portaveu Compromís Ribera Alta
Raül Sanxis. Coordinador comarcal Ribera Alta d’ERPV
Josep Bermúdez. Portaveu de Més Algemesí
Rafa Oliver


 

Lectures 6171 lectures   comentari Un comentari   Enviar article Envia
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris

17 de gener 11.55h

VIVA la hipocrisia!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de acicastello es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.

l'Oratge

Publicitat

Butlletí

Subscriu-te

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Opinions

ÀLBUM FOTOS

La València màgica i miraculosa

ÀLBUM DE FOTOS

Diada 9 d'Octubre

Vídeos

Editorial

La participació en acicastello

Des de l’inici de la publicació acicastello, hem tingut molt clar que era un projecte obert a tot tipus d’entitats, associacions, col·lectius, societats, veins, castelloneres, castelloners etc. Llegir més

ÀLBUM DE FOTOS

l'Albufera

ÀLBUM DE FOTOS

Centenari del Trenet

ÀLBUM DE FOTOS

COM El Castellet

GCiE-Compromís

Espai

ÀLBUM DE FOTOS

Homenatge als Maulets

Entrevista

‘Dedicar-se a la docència no és haver fracasat com a músic’

Adolf Murillo Professor de Música en Educació Secundària

‘Dedicar-se a la docència no és haver fracasat com a músic’

Més articles

#castelloparla

Twiter