acicastello


Divendres, 13.6.2014 07:15h

Paco Sanz Portaveu de Xúquer Viu

'Defensar el Xúquer també és defensar el País Valencià'


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (2 vots)
carregant Carregant



Eduard Ferrando / la Ribera Alta
 
Amb tota la voràgine política actual i les constants sentències a corruptes, es queden al marge temes cabdals relacionats amb allò més bàsic per a l'ésser humà, la vida. I és que l'aigua ha sigut de sempre una font de vida per a les persones i l'ecosistema que els protegeix. Entre els valors de La Veu, trobem també l'ecologisme i la protecció del territori i per això hem anat a parlar amb una de les persones que més sap sobre un Pla de Conca que condemna el Xúquer a la seua desaparició, i als valencians i valencianes, a perdre una bona part dels seus recursos de vida i un dels símbols d'identitat més emblemàtics. Paco Sanz (portaveu de Xúquer Viu) ens fa un recorregut per tot allò que cal aclarir i no oblidar i, sobretot, ens intenta recordar que tot i el gran contingut polític del tema, allò realment important és el que es perdrà si perdem el Xúquer.
 
 
- Tot i que el Pla de Conca és el tema que ens ocupa, ens agradaria saber una mica què és Xúquer Viu (a partir d'ací, XV)?

XV naix l'any 2003 en el context del transvasament Xúquer -Vinalopó, que el Govern de José María Aznar volia posar en marxa, ja que el pla de conca de l'any 1998 ja contemplava la possibilitat d'un transvasament. Al 2003, es comencen a fer obres, una volta aprovat el transvasament, i comencen a haver una sèrie de mobilitzacions, sobretot a la comarca de la Ribera i la Canal de Navarrés, contra la conducció des de Cortes de Pallars, ja que els mateixos regants, llauradors i ecologistes s'havien adonat que en les últimes dècades el Xúquer havia perdut una gran part del seu cabal. És a dir, el Xúquer, a Castella la Manxa, des de sempre, aportava al riu centenars de hm³ des de l'aqüífer de la Manxa Oriental . Després, ja als anys 80, comença l'expansió del regadiu intensiu a la Manxa i comencen a gastar-se quantitats grandíssimes d'aigua i, a poc a poc, l'aqüífer va baixant el seu nivell piezomètric i arribem al moment que ja no proporciona aigua al riu sinó que és el riu el que filtra l'aigua a l'aqüífer. Amb tot açò, quan el riu arriba a la Ribera podem parlar que ha perdut un 60% del seu cabal, respecte del que portava als anys 70/80. En aquest context és quan es comença a plantejar que el riu pot arribar a desaparèixer o convertir-lo en un riu virtual i comencen una sèrie de mobilitzacions. Si a tot açò, li afegim que a Cortes de Pallars li fan un forat al riu i li posen una canonada per a transvasar aigua (en un principi 80 hm³ a l'any però que podien arribar fins a 170), això consagraria la mort del riu. Aquest és el context en què naix, mostrar una ferma oposició a eixe transvasament. En un principi és una coordinadora d'associacions i als pocs mesos es transforma en una associació que naix per a defensar el Xúquer i l'Albufera de les agressions que contínuament pateix.


- Què han aconseguit després d'11 anys de lluita?
 
En primer lloc cal dir que el riu ja té qui el defense. Hem aconseguit que Xúquer Viu siga més que una associació i que siga un lema assumit per una gran part de la societat valenciana i, sobretot, riberenca. El grau de sensibilització social respecte al Xúquer ha augmentat notòriament. Hui en dia, Xúquer Viu forma part de diversos òrgans, com el Consell d'Aigua de la Demarcació del Xúquer, en representació dels col·lectiu ecologistes i que la nostra veu siga tinguda en compte.

A nivell més pràctic hem aconseguit èxits importants basats en la mobilització popular. En 2005, després d'una manifestació de més de 10.000 persones a Sueca aconseguírem que el Govern canviara el seu projecte ja començat i amb les tuneladores a punt de perforar el Caroig. El transvasament es traslladà de Cortes de Pallars, a 100 km de la desembocadura,al final del riu, a la Marquesa. La nostra proposta era que no es fera cap transvasament però va ser el mal menor fruit d'una intensa mobilització. En 2010 de nou a Sueca, ens tornàrem a mobilitzar contra el projecte de fer una potabilitzadora per portar aigua de boca cap a Alacant. De nou aconseguírem paralitzar el projecte. Ara, al 2014 esperem obtindre una victòria semblant. Però això depèn de la resposta social que es done.
 

- Dissabte 17 de maig van fer una mobilització a Sueca, en faran més?

Efectivament, el passat 17 de maig va ser la festa pel Xúquer que celebràrem a Sueca, una activitat lúdica i participativa, on destaca l'aportació de molts xiquets i xiquetes de les escoles. Després el dia 31 de maig està prevista una manifestació al Palmar i finalment el 14 de juny tenim prevista una concentració davant el Palau de la Generalitat que seria la culminació d'aquestes accions que farem pel Xúquer.

- Les mobilitzacions les convoca la Mesa pel Xúquer, què és la Mesa pel Xúquer?

La Mesa pel Xúquer és un fòrum obert, que es reuneix des de 2005 a iniciativa de Xúquer Viu un parell de voltes a l'any, del qual formen part, a més de Xúquer Viu, regants, ajuntaments i organitzacions ecologistes, sindicals, agràries, polítiques i socials.


- Com es pot convéncer la gent que és important defensar el Xúquer?

A veure, el Xúquer i l'albufera són patrimoni natural, econòmic i social nostre, són els nostres paisatges, aleshores quan parlem del País Valencià, de la llengua, de la cultura, també parlem del territori i el Xúquer forma part del nostre territori. El Xúquer és el principal riu dels valencians, l'Albufera n'és la nostra principal zona humida, és a dir, són les dos joies que tenim d'ecosistemes aquàtics i defensar-les és defensar el país. És fonamental (insisteix), de la mateixa forma que defensem la llengua, la RTVV i la nostra cultura, defensar el nostre territori, els nostres rius les nostres zones humides... si ho deixem perdre serà perdre una part importantíssima i a més irrecuperable. La RTVV podràs recuperar-la, o això esperem, però si es continua degradant el riu, serà molt difícil de recuperar.

- Entrem ja de ple en el tema que ens ocupa. Com podem explicar, perquè tothom ho entenga, què és el Pla de Conca del Xúquer.

Cada cert número d'anys s'elabora una normativa que reparteix l'aigua que duu el Xúquer atenent els diversos usos: agrícoles, industrials, d'abastiment... Al mateix temps, ja la legislació fa temps que t'obliga a crear unes restriccions prèvies que són els cabals ecològics. És a dir, el primer que s'hauria de fer és dir: el riu Xúquer, ¿quin cabal mínim ha de dur per a mantindre la seua viabilitat com a ecosistema?, a partir d'ací el que queda és el que es reparteix en els usos de què hem parlat abans. També, ha d'haver un paquet de mesures per assolir els objectius ambientals. Quan parlem del Pla de Conca s'està parlant d'una demarcació del Xúquer que abasteix des del Sénia fins al Vinalopó. Pensem que hauria d'haver un Pla de Conca per cada un dels rius, tanmateix ací s'engloba tot en el Pla del Xúquer, perquè pràcticament és el 50% de l'aigua del País Valencià.


- Però en principi, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), que és qui vetlla per la supervivència del riu, aprova el Pla de Conca...

Teòricament la informació del Pla també està al nostre abast. És a dir que hi ha un cert grau de transparència, per la qual cosa nosaltres també sabem quina és la situació del riu, és a dir, les xifres, que és fonamental conèixer-les, les sabem tant XV com les associacions ecologistes. Este Pla de Conca era molt important perquè era el primer que havia de donar compliment a la Directiva Marc de l'Aigua (a partir d'ací DMA) que s'aprova a Europa l'any 2000 i en la legislació espanyola en l'any 2003. En l'anterior pla del 1998 no estava en vigor la DMA, però ara sí que ho està i, entre altres coses, obliga a assolir el bon estat ecològic de les masses d'aigua (rius, zones humides i aqüífers) en un termini determinat a la mateixa normativa. De fet, al 2015 és quan hauríem d'assolir eixe bon estat ecològic, però arribarem tard, per descomptat, ja que aquest pla s'aprova amb quasi cinc anys de retard.

A més, a la DMA també es diu que no pot haver un deteriorament addicional, que no es pot perjudicar la qualitat del riu. La seua importància rau en la protecció dels rius i dels seus cabals i des de XV confiàrem que l'aplicació d'eixa directiva podria resoldre els problemes que teníem de falta de cabal, d'abastiment, de qualitat... però ens va decebre molt que el Pla de Conca vulnerara clarament la DMA, perquè teníem moltes esperances que ajudara a salvar el nostre riu.
 

- Si s'executa el Pla de Conca, com afectarà el Xúquer, la Ribera i l'Albufera?

Amb aquest Pla s'ha comés el mateix error que amb l'anterior, i és que es reparteix molta més aigua que la que hi ha al riu. És el que nosaltres anomenem "aigua de paper", és a dir, reparteixen una sèrie de recursos que no tenim, reparteixen una aigua que no existeix!! (emfatitza). Això crea conflictes. El que està clar és que ací hi ha molts interessos, 'lobbys' econòmics molt importants que ja no saben on posar els ulls i ara els posen en l'aigua, en el tractament de residus... A més, una altra cosa important que no ha tingut suficientment en compte ha sigut l'efecte del canvi climàtic, que està demostrat que actualment redueix les aportacions hídriques per precipitacions, i en el futur més, i açò no està suficientment valorat.

Tot açò ens afecta de diverses formes, per exemple, el problema de Castella la Manxa. A la Manxa li han donat tanta aigua per a poder fer els cultius de regadiu que han espremut el cabal del riu. Pensa que en el pla anterior els donaven 400 hm³ i en este pla també. Dels 400, 320 són de l'aqüífer i la resta aigua de superfície, però al mateix Pla de Conca diu que a l'aqüífer només li n'entren anualment 260 hm³... És a dir, ells reconeixen que hi ha un dèficit de més de 60 hm³ i diuen que s'haurà de corregir per a l'any 2027!! Però no marquen un calendari ni uns compromisos... Per tant, l'aqüífer de la Manxa continuarà sobreexplotat, encara més, perquè es continuarà extraient més aigua de la que entra i el nivell continuarà reduint-se. A més, i per si no en teníem prou, contempla una reserva addicional de 100 hm³ d'aigua superficial per a poder extraure més aigua del Xúquer. El que vol dir açò és que la mossegada amb el nou Pla de Conca serà igual o major que abans, però hem de pensar que la situació és molt pitjor.
 

 
- És a dir, tenen el mateix subministrament però d'un riu amb molt menys cabal...

Clar!! El que havien de fer amb l'aqüífer és deixar que tornara a recuperar-se. Nosaltres considerem que els 320 hm³ de l'aqüífer s'haurien de reduir com a mínim en 100 o més de 100 hm³ per a deixar que l'aqüífer es recuperara. Ací però, entren a escena els interessos de Castella la Manxa, dels latifundistes d'allà, també hi ha alguns valencians eh?(somriu)... Eixos interessos tan grans esdevenen en una estratègia molt fèrria políticament i mediàtica que defensa eixe model insostenible.

Després tenim el problema del Vinalopó, on existeix un 'lobby' econòmic molt poderós en el qual hi ha diversos interessos, i des de fa temps han posat els ulls en el Xúquer. De fet, a la seua web: la junta central de regants del Vinalopó Marina Baixa i l'Alacantí, expliquen com ja al segle XV intentaven endur-se l'aigua del Xúquer i no pararan fins que ho aconseguisquen, si no ho impedim. A l'any 2005 s'aconseguí que el transvasament no es fera des de Cortes de Pallars, a 100 km de la desembocadura del riu, cosa que seria letal per al riu, sinó al final del riu, en la Marquesa, quan ja has garantit tots els usos i el cabal ecològic. A més, (insisteix) que siga reg per a agricultura!! No per al negoci i per a l'especulació. Però ells no volen eixa aigua, com la volen per a fer negoci volen l'aigua d'Antella o de Cortes o darrerament d'Alarcón.
 

A tot això, cal sumar que tenen el suport de la Generalitat Valenciana i del Govern espanyol que obliden els interessos del riu o de l'Albufera, els mediambientals i també els de la Ribera, a la qual li neguen tindre una concessió pròpia d'aigua, tot i que és una de les comarques per on passa el riu. Sí sí, a la Ribera li neguen una concessió pròpia de l'aigua. Els 10 hm³ miserables d'assignació, s'han de permutar amb els regants per a pagar aproximadament un milió d'euros a l'any, cosa totalment inacceptable. València, que és del Túria, està rebent d'este Pla de Conca, del Xúquer, aproximadament 120 hm³ d'aigua; a Sagunt i l'àrea metropolitana (Palància) n'estan rebent amb una concessió directa aproximadament 17 i Albacete 24 hm³... i mentre, a la Ribera li neguen una concessió pròpia. Només els ajuntaments del PP de la Ribera ho han aprovat per les constants pressions polítiques, perquè a pesar de tot saben que açò és una estafa.

Finalment, està el tema dels cabals: els cabals que es deixen per al Xúquer i l'Albufera pensem que són totalment insuficients. Per exemple, al final del riu des de la Marquesa, els 4 darrers quilòmetres, la proposta de la Generalitat és cabal zero!!, és a dir que s'acabara el riu allí i no arribara a la mar. Al Pla se n'han posat 0,5, una quantitat insignificant i pensem que això s'ha de millorar. Després el tema de l'Albufera, que està molt tocada en el seu futur perquè necessita qualitat i quantitat d'aigua i cap de les dos coses es garanteixen al Pla. Es parla que li arribaran 167 hm³ a l'any, quan el mínim haurien de ser 250, però ningú diu d'on eixiran, potser, en part, de Pinedo, però són aigües tractades no aptes per a l'Albufera. Pel que fa a la qualitat, el nivell de fòsfor és molt important. L'Albufera, en un 80% és Xúquer, si al Xúquer li falta aigua, a l'Albufera també.

- En alguns llocs hem pogut llegir que el que s'envia és el que s'ha aconseguit estalviar a la Ribera amb el reg a degoteig, és cert?

Una de les estafes d'este Pla és que l'estalvi produït per la modernització del regadiu aniria a resoldre el dèficit que diuen que tenen al Vinalopó, Marina Baixa i l'Alacantí. És a dir, el que estalviem ací quan deixem de regar a manta i es rega a degoteig, no ho destinarien a usos mediambientals, sinó que alimentarien l'especulació en aquelles comarques. Hi ha un estudi que diu que quan deixes de regar a manta hi ha una sèrie de retorns que el riu i l'Albufera ja no rebran. Per tant, una gran part dels estalvis haurien d'anar a usos mediambientals, a mantenir l'ecosistema del riu i no al 'lobby' de l'aigua d'Alacant.
 

 
- Escoltem molt també l'argument que és una manca de solidaritat amb els veïns de les comarques del Sud... què en pensa d'açò?
Primer he de dir que he escoltat molt pocs que defensen el pla, més enllà de les institucions oficials, la Generalitat Valenciana o la CHX. Això és una falsa solidaritat. Sempre s'ha dit que en cas de necessitat pels canals de Taibilla que connecten Alarcón amb Alacant, pot anar aigua del Xúquer a atendre les necessitats puntuals en cas de sequera. Hui en dia, a Alacant tenen aigua més que suficient i de sobres. Només les dessaladores que es van fer són suficients per atendre les necessitats de boca. Per tant, no és cert que Alacant no tinga aigua, rotundament no és cert. Les dessaladores actualment poden abastir a tres vegades la ciutat d'Alacant... En tot cas, si fóra veritat, (insistent) que no ho és, no podem llevar a algú que no té per a donar a un altre, a la Ribera no sobra aigua, en absolut!
 

 
- Què pensen fer perquè no s'execute el Pla de Conca?

Des de XV i la Mesa pel Xúquer, en cas que s'aprove el Pla, el portarem a Europa ja que incompleix totalment la DMA.

- A Europa han enviat Cañete, que és qui va aprovar el Pla de Conca juntament amb Ciscar, com pot afectar això al futur del Xúquer?

Arias Cañete en absolut ha protegit els nostres interessos. En la darrera part de la redacció del Pla de Conca, van aparèixer els sectors poderosos, els econòmics, que es reunien i acordaven les coses. L'esborrany és dolent des del principi, però el que apareix definitivament encara és pitjor i és producte de reunions opaques que es feren durant els últims dies de la redacció de l'esborrany del Pla. Els sectors mediambientals que representem nosaltres, no vam assistir a dites reunions. Fixa't que el mateix dia que s'aprova el Pla de Conca es signa un protocol entre el ministre Arias Cañete i el vicepresident de la Generalitat Valenciana, Jose Ciscar, que és l'estocada definitiva perquè diuen que el transvasament des del final del riu des de la Marquesa no és la solució i que cal buscar noves solucions amb un termini de 6 mesos. També es signa un protocol amb un conseller de la Manxa en què garanteixen que els 100 hm³ de reserva de la Manxa Oriental, després d'unes obres que volen fer, es mobilitzaran també cap a la Manxa. Aquest protocol no té valor legal però sí que és un full de ruta del que ells volen fer, que és incloure tots estos protocols al pròxim Pla de Conca.

- Des que hem començat l'entrevista no hem parat de parlar de temes polítics, com s'arriba a polititzar un tema de primera necessitat com l'aigua?

Sí, la política hauria de mantenir-se al marge. Però en este cas, per desgràcia, ens trobem amb unes consignes polítiques que fan que els plans de conca s'adeqüen a les necessitats polítiques i no a les necessitats reals.
 

- Proposen alguna alternativa?

No no, no és cap alternativa, nosaltres el que demanem és que s'acomplisca la llei, que seguisquen la Directiva Marc de l'Aigua. Volem recuperar el bon estat del riu i del seu ecosistema, no atendre a reivindicacions polítiques. Pensa que a més de l'usuari econòmic també està l'usuari ciutadà, però per desgràcia aquest usuari comú, que gaudeix del riu i del que s'origina allà, no s'adona de la importància de defensar-lo perquè no veu el que es perdrà amb tot este desgavell.

- Si s'executa el Pla, quin futur pronostica per al Xúquer?

Doncs un futur més negre del que tenim. Si el que està previst al Pla de Conca s'executa, el deteriorament serà cada vegada major. Hi ha qui voldria una canonada que portara l'aigua, però ens quedaríem sense riu. L'única manera de garantir en el futur l'aigua per a usos econòmics és preservar els rius i les masses d'aigua, perquè si no perdrem el bosc de ribera que és fonamental per al riu i ara n'hi ha molt poc. Els plans de conca han de recuperar els espais que han perdut els rius, el que comporta la pèrdua d'espècies animals i vegetals autòctones.


Lectures 3639 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de acicastello es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.

l'Oratge

Publicitat

Butlletí

Subscriu-te

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Opinions

ÀLBUM FOTOS

La València màgica i miraculosa

ÀLBUM DE FOTOS

Diada 9 d'Octubre

Vídeos

Editorial

La participació en acicastello

Des de l’inici de la publicació acicastello, hem tingut molt clar que era un projecte obert a tot tipus d’entitats, associacions, col·lectius, societats, veins, castelloneres, castelloners etc. Llegir més

ÀLBUM DE FOTOS

l'Albufera

ÀLBUM DE FOTOS

Centenari del Trenet

ÀLBUM DE FOTOS

COM El Castellet

GCiE-Compromís

Espai

ÀLBUM DE FOTOS

Homenatge als Maulets

Més articles

#castelloparla

Twiter