Eugeni Gregori
La nostàlgia ja no és allò que era.-
La nostàlgia ja no és allò que era.-
(...I vosaltres doneu-vos pressa, només isca l’ aurora, i feu que jo, oh desgraciat!, torne a la meua pàtria, no obstant les moltes coses que he patit. No se m’acabe la vida sense vore novament les meues possessions, els meus esclaus i la meua gran casa dalt trespol...).
La nostàlgia d’ Odiseu - en la l’Odisea d’Homer - de la seua llar, ítaca, el mateix sentiment que, tantes vegades, experimentem nosaltres respecte al nostre passat, que es torna malaltís – el nostre tema -, si ens espenta a refugiar-nos-hi.
Un volantí mental - típic de tota crisi vital, per cert – amb aspiracions suicides. No debades, per no voler encarar el nostre present, ens carreguem el nostre esdevenidor.
L’ancoratge en el nostre passat serà el correlat de la seua idealització – i viceversa – per mitjà de la qual ens el representarem com a més bell d’allò que realment va ser ( ...cómo a nuestro parecer/ cualquier tiempo pasado/ fue mejor...- Jorge Manrique ) i, per contra, al present, com a més negre
-1-
d’allò que, en veritat, és. Una altra relació en ziga-zaga que ens portarà a distorsionar la nostra visió d’allò existent.
Un veritable embull que no està tan clar que vulguem desembrollar. Cal no oblidar que som nosaltres mateixa els qui ens hi hem clavat. Amb tot, si en un moment de lucidesa, volguérem fer-ho, la mateixa querencia del nostre passat fustrarà el nostre desig. No debades, cal també el concurs de la necessitat, una cosa que només pot brollar quan toquem fons.
Però el desig i la necessitat, encara que precisos, no són suficients. Per a desfer el nostre embolic mental, la condició sine qua non és l’esperança d’assolir en eixir alguna cosa concreta, com ara, acabar de criar un fill-a seu-a.
La racionalització – la científica, no pas la psicoanalítica – del nostre passat mitificat i del nostre present negativitzat serà la companyia indispensable per a anar endavant. Una operació mental, sense el qual, encara que es donen les condicions abans esmentades, no ens podrem mai desembarassar-nos del nostre esclavitzant passat-present i viure en el ara i ací. Una posició que ens permetrà veure ni el nostre passat era tan bo, ni el nostre present tan roí com els véiem.
-2-
Aquest procés - que demana, per cert, una profunda transformació personal -, és tan complex que , encara que ens semble trist, no és possible simplificar per a ningú. La vida també té les seues pròpies lleis que cap de nosaltres les podem burlar.
El nostre alliberament dependrà la nostra actitud. Només dos alternatives al nostre abast: o bé encarar el present o bé seguir autoenganyant-nos, creguent que es pot retornar al passat.
Un avís per als nosaltres els navegants. A res, se li pot traure més bon partit que a una crisi vital. Lo sufrido por lo aprendido. El millor bagatge per a poder encarar un futur volgut. La vida, doncs, pot estar en les nostres mans – si arribem a port, és clar.
Però, per a ardu i tortuós, el camí a recòrrer per l’autor-a del pensament que dóna títol a aquest escrit: la nostalgia ja no és allò que era. O siga, la nostàlgia de la nostàlgia. El tancament en un maligne cercle viciós - de molt difícil eixida - del seu esperit.
València, a 10 de febrer de 2.009
-3-
Dades de publicació
| Data : | 16-02-2009 |
| Editor: | Eugeni Gregori Climent |
| Autor: | Eugeni Gregori Climent |
| Font: | Eugeni Gregori Climent |
| Remitent: | Eugeni Gregori Climent |
#1
comentari...Pot ser no aplegue al nivell necessari per tal d'entendre el teu escrit . Per favor insisteix un poc més , que jo procuraré aplegar a ell , encara que siga posant-me de puntelletes.
Se , el significat del concepte de "nostàlgia" però no compren el teu missatge, que segurament serà el millor.
Salutacions.
#2
Nostalgia es alló que sentim alguns al vorer, lo que era el nostre poble en alguna época en spotrs, en música, en faeina, en respecte, en educació civica i alló qu´es ara, aixo si que es per a mi la nostalgia, pero en fi, tenim alló que hem triat.
El codi de verificació, es precís, per tal de diferenciar entre els usuaris de la web i els sistemes automatitzats d'inserció de comentaris (o spam), per a més informació sobre aquest tema us recomanem visitar el següent enllaç: http://ca.wikipedia.org/wiki/Captcha
Us assabentem que des del moment en que entreu a fer comentaris al web s'hi ha identificat l'IP de la vostra connexió a internet i aquesta quedarà registrada junt amb el vostre comentari.
Suggeriments importants per a comentar les noticies. Procureu no eixir-vos del tema de la notícia, llegiu els comentaris dels altres usuaris abans de publicar els vostres, sigueu clars amb el que voleu dir, els comentaris provocadors, fora de tema, il·legals o ofensius seran eliminats. Sigueu respectuosos amb els comentaris.
No alimenteu al troll.
Com qualsevol altra publicació, les opinions i manifestacions contingudes en les notícies, articles i comentaris publicats al web són responsabilitat dels seus autors. L'equip de redacció d'acicastello no comparteix necessàriament tot allò que es publica al web.
