Xavier Aznar

Mons. N’Eduardo Poveda Rodríguez (II part)

Mons. N’Eduardo Poveda Rodríguez (II part)

Quedava pendent, com a document històric i de forma molt breu –doncs hi ha documentació per fer un llibre i a més de qualitat-, una altra part de la biografia de Mons. N’Eduardo Poveda Rodríguez, fill del nostre poble i home imminent. Tan sols recollir el que la data del seu homenatge varen dir al voltant de la seua persona els homes més representatius del nostre poble. No traduiré cap article per ser fidel  a les paraules de cadascun de les persones esmentades i no trair el text original; ja se sap que “tradutore traditore” és a dir, el text traduït sempre part el perfum de la seua essència primera, així ho vaig dependre als estudis de grec i llatí de la Facultat de Teologia i així ho seguiré respectant.

L’article del aleshores alcalde, Antoni Vizcaino Puche, el dia 27/01/1992 era titulat: N’Eduardo Poveda, un intel.lectual i comença:    

“Abans de res vull dir que fins ara mai he tingut l’ocasió de parlar amb Monsenyor Poveda Rodríguez. Crec que això mateix li pot succeir a la gent de menys de 50 anys. Les notes biogràfiques venen a justificar-ho: va ingressar al Seminari cap a l’any 1939, i a partir d’aquesta data les seues estades a Villanueva de Castellón han segut sempre curtes i esporàdiques. De Monsenyor Poveda Rodríguez se el que he llegit d’ell i el que m’han contat les persones majors i us he de manifestar que senc una gran simpatia per la seua vida i la seua obra. Em cauen bé les persones que es donen en cos i ànima per un ideal i que s’obliden de sí mateix per estar al servei dels demés; que son iguals per a tots, sense capelletes; que son senzills i humils; i que son savis. Aquesta darrera nota; la de la seua talla intel·lectual es la que jo vull destacar. Estic molt d’acord que Villanueva de Castellón rendisca un homenatge popular de gratitud i afecte a un dels seus millors fills i a hores d’ara m’honre en formar part de la Comissió organitzadora a títol oficial i particular”

(Aquesta és la placa de marbre commemorativa, fa menció al seu homenatge, i està situada a l’entrada de l’església a mà dreta. Fou sufragada per l’ajuntament)

Vicente Gandia Gomar, Catedràtic d’Universitat i fill del poble, també es va voler sumar a l’acte  i li va retre unes paraules molt emotives:       

“Algunes persones del poble es hem fet majors i ara tenim la possibilitat de mirar el passat amb més serenitat: podem valorar millor als hómens que hem tractac quan erem jovens, inclús quan erem xiquets. Com era el bisbe Poveda quan era jove? Els seus pares tenien una botiga a la plaça de l’Om, on vivien. Recorde el seu pare que portava un davantal blau, de botiguer.  També recorde al xiquet en davantal blau, com son pare, potser perquè ajudava en la tenda o perquè la imatge que jo conserve està deformada pel temps. Crec que volia passar desapercebut. Era ordenat i li agradava paréixer major del que era. Bon xic. Massa bon xic!. Durant la gerra va anar al front de Teruel. Sempre m’ha admirat això. M’ho imagine amb dificultat.

Quan se’n va anar al Seminari, a tots els que el coneixem ens va pareixer que era la decissió més adequada. En efecte, Poveda tenia una aire de bondat religiosa, s’havia criat en un ambient propici a les practiques piadoses. Ben jove ja  tractava dels qüestions de l’Església amb coneixement i un tendencia natural el portava a  l’apostolat. Tot pareixia abocat a fer un bon Rector del jove Eduardo. Jo no he seguit de prop la seua la seua trajectòria de sacerdot, conseqüent amb la vocació que ja tenia de xiquet. Però sé que, com era estudiós i ordenat en el seu treball, prompte ens va assenyalar en la nostra diòcesi per l’eficàcia de la seua labor. Nomenat bisbe de Zamora ha dedicat una part important de la seua vida al magisteri de l’Església en terres castellanes. Fa poc vaig tindre l’honor de visitar-lo. En la vella ciutat de Zamora em va ensenyar algunes de les seues realitzacions. Continua tenint la mirada bondadosa de sempre i el seu tracte és tan familiar que ens fa sentir certa felicitat amb la seua presència. Evidentment, el bisbe Eduardo Poveda és una persona excepcional per la seua intel·ligència, la seua tenacitat i eficàcia en la missió de propagar l’ensenyament de la doctrina de Jesucrist. Jo admire el  bisbe Poveda i estic molt content de ser el seu amic. El nostre poble fa molt bé d’oferir-li l’homenatge que mereix, amb motiu de la seua recent jubilació, que tots li desitgem  molt joiosa i, naturalment , amb la pau de Déu”.

Article de Xavi Aznar

El codi de verificació, es precís, per tal de diferenciar entre els usuaris de la web i els sistemes automatitzats d'inserció de comentaris (o spam), per a més informació sobre aquest tema us recomanem visitar el següent enllaç: http://ca.wikipedia.org/wiki/Captcha

Us assabentem que des del moment en que entreu a fer comentaris al web s'hi ha identificat l'IP de la vostra connexió a internet i aquesta quedarà registrada junt amb el vostre comentari.

Suggeriments importants per a comentar les noticies. Procureu no eixir-vos del tema de la notícia, llegiu els comentaris dels altres usuaris abans de publicar els vostres, sigueu clars amb el que voleu dir, els comentaris provocadors, fora de tema, il·legals o ofensius seran eliminats. Sigueu respectuosos amb els comentaris.

No alimenteu al troll.

Com qualsevol altra publicació, les opinions i manifestacions contingudes en les notícies, articles i comentaris publicats al web són responsabilitat dels seus autors. L'equip de redacció d'acicastello no comparteix necessàriament tot allò que es publica al web.