Joan Alfred Climent

Hem perdut el nord.

La força de l'aigua arrossegava riu avall les pedres petites del fons i erosionava aquelles més grans, del mateix mode la ignorància arrossega cap la servitud als més petits espririts i erosiona la dels més grans.

Sempre he pensat i de fet (pel vist) ho és que les grans preocupacions que puguen afrontar els estats deuen ser combatudes en primer lloc pels responsables de l'administració, la resta si la magnitud de l'afer escampa més enllà de les fronteres i de la capacitat del govern “in situ”.

La crisi que som patint m'ha deixat dos referents que difícilment oblidaré, al menys a curt determini, per una part la manca de previsió de l'administració, i per l'altra la lleugeresa fregant la frivolitat de l'oposició, tot plegat em dona a pensar i molt a quines mans som, em dona a pensar la manca de realisme de molts polítics davant situacions tan comprometesses.

A l'inici de la crisi vaig deixar caure que la millor manera de sortir de la mateixa i el més aviat possible passava per l'entesa de les parts polítiques, entesa que interessadament uns per altres han anat sinó rebutjant, si ajornant fins el present, obviant una realitat, l'única per a poder sortir d'un mode digne, per a sortir amb els menys damnatges estructurals i socials possibles. Clar que eixa unitat d'acció que pregava sol està a l'abast de bones persones, de bons polítics, persones i polítics que anteposen el bé col·lectiu per davant del personal, fet allunyat pel que sembla de moment en la classe política d'aquest país.

Tot açò ho puguem extrapolar en allò . En totes parts couen faves., una dita molt popular i veritable, el pitjor si així ho puguem dir sens caure en cap catastrofisme barat és que el temps s'esgota i la paciència del poble també. És veritat que tots tenim un quelcom de culpa en aquest afer financer (crisi), però el que ho tinguem que pagar sempre els mateixos mentrestant altres s'estan sorrant de les ajudes percebudes és immoral de dalt a baix, i que damunt aquells més responsables continuen marcant el mateix pas, i pel mateix camí que provocà la desfeta econòmica sense que ningú els aturi re basa tota immoralitat per a convertir-se com el cas Madoq (USA) en un fet de jutjat de guàrdia.

Al pas que anem deixarem un món a la canalla prou enrevessat, un món alleugerit de valors, dels mínims valors, i ho farem com no assabentats de l'empastissada muntada, i el més hipòcrita que sens ocorre ix de moment és tapar les nostres nuesses donant la culpa als demès de tot mal, el que he dit a l'inici, hem perdut el nord.

Joanalfred.

El codi de verificació, es precís, per tal de diferenciar entre els usuaris de la web i els sistemes automatitzats d'inserció de comentaris (o spam), per a més informació sobre aquest tema us recomanem visitar el següent enllaç: http://ca.wikipedia.org/wiki/Captcha

Us assabentem que des del moment en que entreu a fer comentaris al web s'hi ha identificat l'IP de la vostra connexió a internet i aquesta quedarà registrada junt amb el vostre comentari.

Suggeriments importants per a comentar les noticies. Procureu no eixir-vos del tema de la notícia, llegiu els comentaris dels altres usuaris abans de publicar els vostres, sigueu clars amb el que voleu dir, els comentaris provocadors, fora de tema, il·legals o ofensius seran eliminats. Sigueu respectuosos amb els comentaris.

No alimenteu al troll.

Com qualsevol altra publicació, les opinions i manifestacions contingudes en les notícies, articles i comentaris publicats al web són responsabilitat dels seus autors. L'equip de redacció d'acicastello no comparteix necessàriament tot allò que es publica al web.