Diumenge 20 d'Abril del 2014 - 18:09 0
usuari:
contrasenya:  

Castelló i Esquerres

Cop Story


Des dels meus temps d'estudiant mire la poli nacional amb certa prevenció. Perquè em fa l'efecte que els polis d'aquest gremi pertanyen sempre a una mateixa classe de gent, siga quin siga el règim imperant, i no hi ha, realment, cap diferència, cap, entre els grisos que irrompien a hòstia neta en una assemblea estudiantil en la qual no es feia més que parlar, els que aporrejaven a manifestants pacífics que demanaven llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia, i els mossos d'esquadra que fa un parell de setmanes picaren gratuïta, innecessària i injustament (entre d'altres adjectius més gruixuts també aplicables) als acampats de la plaça de Catalunya de Barcelona o els polis nacionals que van fer el mateix fa dos dies a València davant les Corts Valencianes. No sé quin serà el perfil psicològic d'algú que fa del atiar la gent pacífica una professió de la qual (en alguns casos) obté plaer confés, com el poli barceloní que lamentava al Facebook no haver tingut ocasió de participar en el repartiment de llets .

 

 

Hi ha altres polis, és clar, els del sector "to care & to protect", que acompanyen a casa els xiquets que s'han perdut o que baixen de l'arbre al gatet que es va passar de la ratlla en la seva audàcia. O que deixen encàrrecs als propietaris de cotxes que aparquen malament o a aquests milhomes dels ciclomotors de soroll a tot drap. Els d'aquest àmbit són polis útils, sens dubte, però segueixen sent gent llunyana i tampoc deixen de ser inquietants. Supose que la seua llunyania de la ciutadania els fa gent d'alguna manera indesitjable, no indesitjable de la forma en que s'aplica la paraula a un triler, sinó d'una altra manera, menys pejorativa segurament, però amb el seu significat bàsic idèntic. Quan hi ha polis prop és que alguna cosa no va bé, malament... I com malgrat el que no paren de prometre els bocamolls dels polítics corruptes, (ia excepció feta dels petits pobles com el nostre o menors) no hi ha policia de proximitat, no sabem els seus noms i cognoms, no sabem de les seves qualitats humanes, sabem o ens imaginem que són pares o mares de família però no els intuïm com a tals...

 

Tinc, a més d'aquest sentiment que imagine bastant generalitzat, la meua experiència personal. Fa alguns anys, vuit o deu, esmorzava per la meua feina a Barcelona, en el mateix bar en què, a la mateixa hora, esmorzava freqüentment una dotzeneta de membres de la Guàrdia Urbana, sempre més o menys els mateixos. Es atiaven unes budellades acollonants, encara que això no és valorable: si havien estat treballant tota la nit, era molt normal que, més que un desdejuni, prengueren un sòlid esmorzar.

 

Però em cridaven l'atenció dues coses: una, l'alcohol que circulava per aquella taula i que arribava a ser licor fort que ells mateixos -havia confiança amb la patrona- treien de l'armari congelador, la qual cosa feia que un mirés amb aprensió les armes que portaven al cinto i els cotxes i motos que deixaven estacionats (indegudament, per cert) a la porta de l'establiment. Una altra el que parlaven, particularment dos d'ells, que ho feien a grans veus (sobretot a l'hora del aiguardent gelat) de manera que era impossible no assabentar-se del que deien i del que deien era impossible no deduir el que un dedueix quan llegeix això del munipa de Facebook, la qual cosa feia, novament, que un mirés amb aprensió ja al caire de la por, les armes que portaven al cinto.

 

Les apetències personals que s'esplaiaven els xavalots (de vegades secundats per una xavalota gairebé més gran que l'armari congelador) respecte de cert tipus de gent que no els agradava (i que no necessàriament era delinqüent, però encara que ho foren) eren com per posar-se a pixar i no tirar gota.

 

Cert: eren només dos (ocasonalmente tres) d'una dotzena, però, és clar, els que en un moment donat et desintegren el baixcoll a porrades per un pren-me d'allà aquesta barba de roig de merda que portes, són aquests dos o tres, just quan els altres estan lluny o mirant a una altra banda. No sé si m'explique.

Supose que aquest sentiment de desconfiança i llunyania (a part de les atrocitats més que provades) és el que va fer que les imatges vergonyoses de la plaça Catalunya i de València hagen circulat per tota la xarxa, profusament ia tota velocitat.

 

Com des d'aquest matí de dia 11 de juny està circulant, incrementant-se per moments, la rexifla per la tremenda desarticulació de la cúpula d'Anonymous, amb profús material gràfic tronxant, com la foto de l'heroic comissari mostrant les seues proves incontestables o aquesta altra (de tan habitual morfologia antiterrorista) del terrible arsenal capturat als perillosíssims subjectes detinguts (que ja estan en llibertat, per cert, amb càrrecs, però lliures).

 

A mi em sap greu, sobretot perquè la conya arriba ja des d'aquest migdia a nivells internacionals i, per més polis que siguen, a ningú li agrada que una institució del seu país siga la riota de mig món enllà de les fronteres, però el cert és que portaven anys buscant una així. Diguem que aquesta vegada els hem enxampat amb les mans a la massa de la presumptuositat, de la manipulació i l'analfabetisme digital, en uns moments en què, a més, l'ambient estava especialment sensibilitzat per a això, però numerets com aquests els han muntat en multitud d' ocasions, en totes les que han practicat tremendes batudes de pirates per desenes i fins algun centenar que altre, per després ser posats en llibertat sense càrrecs pel jutge, excepte, potser, a dues o tres que, un cop processats, van resultar absolts amb tots els pronunciaments favorables.

 

Ja estàvem acostumats a aquestes fotos i aquests titulars espectaculars (molt més espectaculars és clar que els que donaven compte de que tot havia quedat en aigüa de tramussos... quan la carraca del sistema es digna a donar compte, que és gairebé mai), de vegades amb ministres i tot xuclant càmera, com aquella impagable de la Dixie amb els herois amb xapa de la propietat intel.lectual, autors d'una de les seues glorioses batudes de la senyoreta Pepis.

 

De debò: Rubalcaba te un problema (a part del que constitueix ell mateix) amb els seus bitxos, pel que fa els feixos anar més enllà de la porra, perden l'oremus i es fan de la xorra un embolic. No he vist encara els mitjans, que supose que s'inflaràn el globus per encàrrec, sense adonar-se els encarregants que l'únic globus que s'infla és el del ridícul, encara, bé, imagine que les audiències de Belén Esteban s'empassaran la roda de molí com qui combrega. La cúpula de Anonymous. Quins pebrots...

 

Mal servei li fan a la policia aquests espectacles. Jo comprenc que hagen de complir ordres i que si les ordres els obliguen a perseguir la ciutadania normal i corrent mentre els xoriços estan prenent possessió dels seus càrrecs per tota la geografia nacional, no els quedarà més remei, a veure quina vida, però es podrien estalviar l'espectacle perquè això no li fa cap bé a una imatge que, encara sense ridículs i sense brutalitats, ja és difícil de fer simpàtica. I si a l'espectacle també van obligats, si més no, dissimular aquesta complaença i aquesta satisfacció que se'ls escapa per totes les costures.

 

La polarització entre la ciutadania (ja entesa "in extemis", més enllà de l'estament estudiantil o d'uns esvalotadors ocasionals) i les forces policials, és una altra senyal d'un estat de coses alarmant, és com una subversió de les lleis a dues bandes, la constatació de que tot l'ordre, que tot l'ordenament ja no serveix, ja no respon a la regulació social que els justifica. Els ciutadans ja no comptem amb els polítics i els polítics només compten amb la policia desencadenada. Mal assumpte quan les coses arriben a aquest extrem, perquè és senyal que alguna cosa seriosa està arribant a la seua data de caducitat.

 

Esperem que el canvi del producte caducat es faça sense més problemes.

ANEXE:

 

No se si dir allò de "m'ho temia" o allò altre de "m'ho veia venir", però la culminació del ridícul ha arribat immediatament. Durant la nit del 11 al 12, de dissabte a diumenge, la desarticulada xarxa espanyola de Anonimous ha atacat i deixat fora de servei des de poc abans de les 3 del matí fins a més de les 6, el web de la Policia Nacional.

 

Sort que estaven desarticulats i sense els seus mitjans habituals ni la seua "cúpula". Ho van avisar ahir mateix, com a reivindicació de la lluita pels drets fonamentals, que asseguren com a ciutadans que han estat coartats. La nostra eficient policia, enxampada amb els pantalons baixats malgrat l'avís, no sap, no contesta.

 

Encara sort que la Unitat Nacional contra el Delicte Informàtic estava de servei a tot i ser cap de setmana. La conya se'n va a veure una mica reduïda pel fet que el totpoderós Fons Monetari Internacional, el banquer dels estats i dels seus pecats, va reconèixer ahir que ha estat durant mesos sent atacat per hackers que han penetrat en els seus sistemes de seguretat informàtica . Encara sort que no saben el que han fet, el que han vist, el que han descarregat ni el que han manipulat. Total, com només tenen a les seues mans totes les dades de la macroeconomia mundial i de tots els països del món, no hi ha massa problema. Mas arruïnats del que estem no estarem. Ulls que no veuen, merda que trepitges. Per si de cas, el Banc Mundial ha desconnectat els sistemes que connectaven les dues institucions per al traspàs de dades.

Pel que sembla, això és només el primer capítol de la història. Els xicotets PC domèstics, de pressupostos en crisi, contra els macro ordinadors institucionals i la seva potència pagada per tots. Per ara, els PC guanyen per golejada escandalosa i la teranyina envolta als poderosos.

 

A tot arreu couen faves, i segons sembla a tot arreu estem en mans dels mateixos ineptes.

 

Castelló i Esquerres


1
comentari
INSERTA EL TEU

Dades de publicació

Data : 13-06-2011
Editor: postmaster
Autor: n/a
Font: n/a
Remitent: Castelló i Esquerres

#1

Som en un sistema polític postís, la democràcia que tenim al present és com tot aquells una mica listet sap vigilada, una democràcia amb molta cara i poc espirit, sinò com cregueu veuriem animalades/ruqueries com la de ficar entrebancs a Sortu i Bildu per a ser legalitzats i callar davant dels partits més representatius del franquisme. La legalitat firmada en un paper més o menys pletòric de afirmacions/negacions socials és de paper mullat, la legalitat democràtica està en el interior, en el dia ... llegir mes

joanalfred el Divendres 17 de Juny del 2011



El codi de verificació, es precís, per tal de diferenciar entre els usuaris de la web i els sistemes automatitzats d'inserció de comentaris (o spam), per a més informació sobre aquest tema us recomanem visitar el següent enllaç: http://ca.wikipedia.org/wiki/Captcha

Us assabentem que des del moment en que entreu a fer comentaris al web s'hi ha identificat l'IP de la vostra connexió a internet i aquesta quedarà registrada junt amb el vostre comentari.

Suggeriments importants per a comentar les noticies. Procureu no eixir-vos del tema de la notícia, llegiu els comentaris dels altres usuaris abans de publicar els vostres, sigueu clars amb el que voleu dir, els comentaris provocadors, fora de tema, il·legals o ofensius seran eliminats. Sigueu respectuosos amb els comentaris.

No alimenteu al troll.

Com qualsevol altra publicació, les opinions i manifestacions contingudes en les notícies, articles i comentaris publicats al web són responsabilitat dels seus autors. L'equip de redacció d'acicastello no comparteix necessàriament tot allò que es publica al web.