Dimecres 23 d'Abril del 2014 - 13:30 0
usuari:
contrasenya:  

Foto denúncia

Pobre Castellet, pobre Castelló


En un País no massa llunyà...

 

En un país no massa llunyà hi havia un poblet molt bonic envoltat per arbres i rius on, la seua gent, que treballava principalment al camp i en menudes fàbriques i tallers, convivia feliçment amb el seu entorn sense cap tipus de problema. Tots estaven contents de viure en un poblet tan meravellós i donaven gràcies als deus per haver nascut en un lloc així. Però aquesta situació no podia durar sempre i un dia, sense saber com, una terrible malaltia que tornava bojos tots el qui la patien, s'introduí sigil·losament en aquell poblet i res tornà a ser igual. La primera gent afectada per la malaltia començà a enderrocar totes les cases velles del poble i en el seu lloc bastiren edificis enormes de dubtosa estètica que trencaren el seu encant particular. Tan gran va ser aquesta febre constructora que els que tornaven després d'haver-ne estat un temps fora no el reconeixien perquè era completament diferent de com l'havien deixat, fet que els provocava un profund sentiment de desarrelament.

Després agarraren els materials de construcció que els havia sobrat i els llençaren sense mirament a la vora de camins , barrancs i rius. Alguns col·laboraren abocant bosses negres de fem. Les autoritats, en alguns d'aquests llocs posaren uns cartells amb la següent advertència: “Prohibit tirar fem i enderrocs. Sanció màxima” però, malalts com estaven, ben pocs feren cas. “És un bon lloc per a criar rates” contestaven els més afectats per la malaltia.

A continuació volgueren modernitzar les seues carreteres, fent-les més amples i més ben asfaltades, encara que açò comportara la destrucció de les edificacions que es trobaven al seu costat i que formaven part del seu patrimoni històric. I així va passar que enderrocaren una casa que servia antigament d'allotjament i atenció als viatgers i que tots coneixien per “casa del rei”. I ningú no va moure un dit perquè aquest fet tan aberrant no ocorrera. Es notava que la malaltia anava estenent-se cada vegada més per tot el poblet.

 

Pobre Castellet, pobre Castelló

 

Pobre Castellet, pobre Castelló

ahir

 

Pobre Castellet, pobre Castelló

hui

 

 

Pobre Castellet, pobre Castelló

demà?

 

Per aconseguir material amb el qual dur a terme aquestes importants obres, van instal·lar una pedrera en una muntanya anomenada el Castellet, un dels llocs més bonics i emblemàtics del poblet. La poqueta gent que encara estava sana s'oposava a la seua destrucció protestant i fent pintades a les parets que hi deien: “el Castellet, víctima de la incultura de un poble”. Però no hi hagué res a fer. En poc temps, amb l'ajuda d'explosius i enormes màquines que feien un soroll atabalador, aquella muntanya va ser ferida de mort. Les seues pedres foren carregades en grans camions que se les emportaren deixant darrere tan sols núvols de pols i alguna que altra llàgrima dels pocs que sabien que en aquells camions de color groc se n'anava una part important de la seua història. Poc de temps després, per acabar la jugada, davant del que quedava de la muntanya, al costat d'un camí que portava a una ermita, construïren una central de transformació de la llum. Aquesta central destacava, com una perillosa i malvada fera ferotge de poderosos braços metàl·lics, per damunt dels arbres que l'envoltaven. A la nit, uns potents focus lluminosos delataven la seua presència, sempre a l'aguait. La majoria de gent, encara que estava malalta de bogeria, passava de pressa per davall del cables d'alta tensió que emetien un brunzir semblant al de les abelles i alguna que altra espurna i procurava no acostar-se a la central els dies de tronada, per si de cas allò pegava un esclafit. Als malalts de bogeria es van afegir els malalts de càncer però ningú ho va relacionar amb la central. Des de aleshores ja poca gent s' aturava a la vora del camí per delectar la vista amb el bonic paisatge de El Castellet, La Font Amarga, L'Utxera i Santa Anna. Aquell bell paratge va anar lentament quedant desert ja que ,a més a més, els xiquets i xiquetes del poblet, des de feia molts anys, havien deixat d'anar al seu cim per a “regolar la mona” i pocs sabien que a la seua vessant oest estava la famosa cova de “l'aguela Pinta”.

Uns altres afectats començaren a destroçar les poques muntanyes del terme que hi quedaven encara verges. Arrancaren tota la seua vegetació, les abancalaren i a continuació plantaren tarongers. Alguns deien que allò era progrés i que la llei ho permetia encara que les persones sanes asseguraven que allò era un acte més de la manca de cordura i que ho feien per amagar diners negres. Per a qui no ho sàpiga, els tarongers eren uns arbres ja desapareguts que donaven la millor fruita del món la qual,paradoxalment i desgraciadament, no la volien els mercats internacionals ni regalada.

Algunes nits els veïns del poble, amb la connivència de les autoritats, eren torturats amb música estrident que durava fins les 7 de la matinada i que afectava greument la salut dels més menuts i dels vells perquè no els deixava rebre el seu merescut descans. Per cert, la malaltia, cosa curiosa, tardava més en afectar a les persones majors que als joves. Aquells, observant la situació, clamaren al cel pel que estava passant al seu benvolgut poblet però ningú els feia cas. “Són coses de vells” comentaven els bojos amb un somriure sorneguer. I com a venjança pels seus comentaris i com que ningú volia fer-se càrrec dels majors més desvalguts els enviaren a uns centres que es deien asils, centres que estaven situats en altres localitats i que no permetia als vells passar les seues darreres dies en el poblet que tant havien estimat.

I un dia, les poquetes persones que encara no havien estat atacades per la malaltia, decidiren anar-se,n i buscar un lloc més saludable i tranquil, ja que la vida en aquell poblet s'havia tornat insuportable.

I les persones que es van quedar, que ja no sabien qui eren, ni on estaven ni que feien en aquell lloc i que, per no tindre'n cura, havien perdut les arrels que els unien a la terra on havien nascut i mort els seus avantpassats, terra que aquestos els havien deixat en herència per a que ells la deixaren en herència als seus fills , van morir víctimes d'aquesta terrible malaltia.

I encara que no se sap ben cert si va ser la bogeria la que conduí aquella gent a fer aquestes coses, com els he contat, o si van ser aquests actes els que van portar la bogeria al poblet, el que és cert és que aquell poble desaparegué sense deixar cap rastre. Aquell poblet, m'ho oblidat de dir-ho abans, estava a la ribera del riu Xúquer i s'anomenava Castelló.

 

Pere Basset

 

http://elcastellet.blogspot.com/


12
comentaris
INSERTA EL TEU

Dades de publicació

Data : 25-01-2012
Editor: postmaster
Autor: n/a
Font: n/a
Remitent: RV

#1

??????????

52.11 el Dimecres 25 de Gener del 2012

#2

¿Has provat entrar a:
http://elcastellet.blogspot.com/ ?

58.105 el Dimecres 25 de Gener del 2012

#3

Continua siguent privat?
I la pedrera?hi ha/hi havia algú pla per a recuper la zona?
la font de Poveda es privada també?
Esperem que es protegisca més i com sempre no pedre el poc que ens queda.

ú el Dimecres 25 de Gener del 2012

#4

http://webs.ono.com/elcastellet/

Ahí es va quedar una intenció sense força. Tot es qüestió de que espente algú amb una miqueta de ganes i temps per moure a la gent i exigir-li a l'administració per anar donant passets.
Pot ser hi ha més d'un entrebanc, per històries d'herències i altres amb la titularitat privada, però alguna solució deu d'haver.

Jacob Romero el Dimecres 25 de Gener del 2012

#5

En un País no massa llunyà...

En un país no massa llunyà hi havia un poblet molt bonic envoltat per arbres i rius on, la seua gent, que treballava principalment al camp i en menudes fàbriques i tallers, convivia feliçment amb el seu entorn sense cap tipus de problema. Tots estaven contents de viure en un poblet tan meravellós i donaven gràcies als deus per haver nascut en un lloc així. Però aquesta situació no podia durar sempre i un dia, sense saber com, una terrible m ... llegir mes

RV el Dijous 26 de Gener del 2012

#6

Com a conte de ciencia ficció es molt be, com a realitat d'un poble, em pareix patetic que especules amb la necessitat de progres de cualsevol poble, per tal d'adaptarse a temps que corre. Tu que es el que vols un poble com el de l'alqueria blanca. Pues tot per a tu.
A un altra cosa no utilitzes enfermetats com el cancer per a fer critiques si abans no has visgut aquesta enfermetat.

252.119 el Dijous 26 de Gener del 2012

#7

Bé, he entrat en le blog que m'has recomanat i me quede igual. Pero torne a la noticia.
Primer: el text que ara apareix acompanyant a les fotos, no estava.
Segon: despres de llegir el text afegit, me quede més a cuadres encara. L'historia que intenta contar-mos no té ni cap ni peus. No hi ha cap respecte a la cronología dels fets. O no coneixes l'història del teu poble o, lo que sería pitjor, la vols manipular.
Tercer i no menys important: les fotos que ... llegir mes

52.11 el Dijous 26 de Gener del 2012

#8

Va deixem-nos de baralles de xiquets de qui es més ecologista,o més manipulador.
El que hem d'entendre es el missatge que ens volen transmetre,el Castellet l'hem d'estimar TOTS I TOTES els Castelloners/es,d'esquerres i dretes,ecologistes i menys ecologistes,grans i menuts,per que d'ell,a part de ser un paratge natural,naix la nostra historia com a poble.
Després ens agradarà o no les fotos,el blog...

ún el Divendres 27 de Gener del 2012

#9

Despres de llegir aquesta historieta algu em pot contestar aquestes preguntes?
Perque van deixar que el Castellet es convertira en una pedrera?
Perque van deixar que s'instalaren grans torres electriques davant seu i al costat d'un camí molt transitat?
Quan tindrem un centre per atendre als nostres majors?
Perque poden haver discomobils fins altes hores de la matinada?

100.13 el Divendres 27 de Gener del 2012

#10

¿Per què van a deixar fe una immensa antena de telefonia mòbil al costat de la xemeneia de la fabrica paperera, cagant-se en la imatge i torcant-se en el poble?

El duro no es ni peseta el Divendres 27 de Gener del 2012

#11

Per què no lleven l'antena de telefonia que hi ha damunt de l'edifici de telefònica situada al costat mateix del col·legi Sant Doménech? I si està desconnectada per què no la lleven? Jo no em fie ni un pel de telefònica.

Llibre de Job el Divendres 27 de Gener del 2012

#12

La que tu dius era militar i ja soles queda la torre. Va ser desmantellada fa anys, i la que jo dic no es de telefònica.

El duro no es ni peseta el Divendres 27 de Gener del 2012



El codi de verificació, es precís, per tal de diferenciar entre els usuaris de la web i els sistemes automatitzats d'inserció de comentaris (o spam), per a més informació sobre aquest tema us recomanem visitar el següent enllaç: http://ca.wikipedia.org/wiki/Captcha

Us assabentem que des del moment en que entreu a fer comentaris al web s'hi ha identificat l'IP de la vostra connexió a internet i aquesta quedarà registrada junt amb el vostre comentari.

Suggeriments importants per a comentar les noticies. Procureu no eixir-vos del tema de la notícia, llegiu els comentaris dels altres usuaris abans de publicar els vostres, sigueu clars amb el que voleu dir, els comentaris provocadors, fora de tema, il·legals o ofensius seran eliminats. Sigueu respectuosos amb els comentaris.

No alimenteu al troll.

Com qualsevol altra publicació, les opinions i manifestacions contingudes en les notícies, articles i comentaris publicats al web són responsabilitat dels seus autors. L'equip de redacció d'acicastello no comparteix necessàriament tot allò que es publica al web.