Diumenge 20 d'Abril del 2014 - 05:10 0
usuari:
contrasenya:  

Castelló i Esquerres

De vagues i baralles


Be, doncs ja va passar la vaga general i va passar entre l'habitual guerra de xifres: la patronal deia una, els sindicats altra, el govern una tercera (per no parlar dels autonòmics) i fins la policia local de cada lloc feia els habitualment pintorescos números, per no perdre el costum.

 

 

 

Hi ha hagut moltíssima violència, en esta ocasió: hi ha hagut violència als carrers, hi ha hagut violència en els piquets i hi ha hagut VIOLÈNCIA en els empresaris.

 

Esta vegada, en alguns llocs no ha estat una vaga pacífica. És dirà, i és veritat, que ha estat el dia gran d'esta espècie d'estrambòtics semiprofessionals de la guerrilla urbana (la veritat és que, si ningú els paga, son uns simples psicòpates) però no crec que tots els contenidors cremats, tots els aparadors trencats i altres hagen estat deguts a estos capolls. Hi ha molta ira en l'ambient perquè l'alimenta la impotència. I hi ha una sensació molt gran d'impotència entre la ciutadania: a la frustració de la manca d'alternativa política vàlida, se suma el ser constantment víctimes indefenses de la barbàrie econòmica: desnonaments, acomiadaments en massa, emigració cada vegada mes nombrosa, una joventut sense futur a la qual ja ningú s'amaga per denominar-la generació perduda... De què ens serveix la llei, el dret, les institucions? Cada consell de ministres que se celebra prodiga indults per als delinqüents encorbatats, però ningú indulta al que no va poder pagar la hipoteca ...

 

Mai mes la llei de l'embut va ser tan evident i descarada. La desesperació fa presa en capes mes àmplies de la societat a cada dia que passa: cada vegada és veu mes gent dormint als vestíbuls dels bancs, cada vegada és veu mes gent reremenant els contenidors a la recerca de ferralla o de menjar, cada vegada hi ha mes cua als menjadors socials, cada vegada hi ha mes nens que van a l'escola sense esmorzar... i qui sap si tan sols van sopar ahir a la nit. S'espera que esta gent, que estos pares desesperats...? Però, be... com pot estar el cor d'un pare o d'una mare quan acomiaden el fill que és va a l'escola sense haver-li pogut donar tan sols un rosegó? És pretén que este home, que esta dóna, no cremen contenidors, que confien en no sé quina llei i en no sé què democràcia i en no sé quines institucions? I una merda!!! Hi va haver violència ahir i la seguirà havent i cada vegada estarà mes estesa i serà mes dura.

 

Els piquets... La gent d'ordre clamava ahir pels piquets. No hi ha dret... i el dret al treball? Ja veurem quant clama la gent d'ordre pel dret al treball, avui, demà i ací a una setmana. Però tenen raó, per mes que em faça mal donar-la: això dels piquets és una canallada i tot aquell que agredeix, amenaça o acovardeix a una persona que és dirigeix al seu treball, és un delinqüent.

 

Doncs si val, i si queda clar, parlem ara dels que treballaren. Al treball és pot anar per diversos motius: perquè és corre el risc cert de perdre'l si és va a la vaga, perquè és tem que és puga córrer este risc encara que no estiga constatat, perquè no s'està d'acord amb la vaga o perquè s'és un covard i un merda. Deixarem ara als dos primers, al del risc i del de la por, que en parlarem mes endavant. A qui no està d'acord amb una vaga i ho diu de veritat i no només de boca, s'el sol reconéixer perquè en altres ocasions sí que ha estat d'acord i, per tant, si l'ha fet, o be ha donat la cara o, si mes, ha participat en altres mobilitzacions, és tracta, per tant, d'una persona digna de tot respecte que exerceix legítima i èticament una llibertat que posseeix, i constitueix el mes clar cas de criminalització de piquets, davant la idea que algun d'estos bàrbars puga causar dany a alguna d'estes persones.

 

Queda... l'últim de la fila. Estem davant un cas que te les seves diverses especialitats: el sobrat que està per sobre d'estes cuses pròpies de proletaris de mala mort (que, de vegades, és un sobrat mes o menys real i altres vegades és un gilipolles tan de mala mort com qualsevol altre vaguista, només que amb ínfules), la simple pilota, això és, el merda que no vol quedar malament davant els seus caps, el poruc patològic, és a dir, el saltimbanqui que no vol ficar-se en embolics, i esta tan freqüent mena de miserable que és creu només creditor de drets i mai d'obligacions, incapaç de fer res que no siga per a si mateix (únicament i exclusivament per a si mateix), que és el que utilitza tota la resta com a excusa, és el geni que sol dir (i pretén ser cregut) que no es pot permetre prescindir dels ingressos d'este dia: precisament als que sí que els ve dels ingressos d'este dia son els que fan vaga cada vegada que és convoca, perquè saben que no parar-li els peus a l'enemic pot costar moltíssim mes que això. A estos elements sí que els donaria jo piquet, però ben donat. El que passa és que, si no està dins de l'empresa o de la unitat (i els piqueters no solen estar-ho i fan be, si no, al dia següent els seus morros no valdrien un ardit) no és distingeix a estos elements d'altres que acudeixen al seu lloc de treball per motius decents.

 

Després queda el de la por. No és el motiu mes gallard, però sí el mes humà. A l'heroisme ningú està obligat i, en molts casos, seguir la vaga constituiria, en tèrmit laboral, un cas d'heroisme (però compte, que n'hi ha, però). Perquè una dels coses que ha caracteritzat a esta vaga, en major mesura que en altres ocasions, és el TERRORISME EMPRESARIAL. Hem sabut (fins i tot s'han fet llistes negres) d'empreses que han amenaçat o coaccionat als seus treballadors: grans superfícies (alguna d'elles molt caracteritzada), cadenes d'alimentació i, en fi, establiments diversos. Hem sabut, fins i tot (i sembla que no és una aïllada excepció) d'hotels que han pràcticament obligat al personal a pernoctar en l'establiment la vigília per tenir ben subjectes als que havien d'entrar de servei ahir. I no parlen de les institucions pùbliques, que això ja ha estat de jutjat de guardia.

 

Això, senyors de la patronal, és VIOLÈNCIA i esta violència desactiva les seves llàgrimes de cocodril davant els piquets, davant els bloquejos de l'entrada de grans establiments, davant el trencaments de vidres, pintades i altres. Jo no justifique cap, ull, però quan dic cap és cap. Vostès, els de la patronal, és queixen d'una violència, però han promogut, motoritzat i vehiculitzat l'altra. Així que si els han trencat coses, si els han obligat a tancar, si els han fet fora els mobles per la finestra, és foten vostès. Perquè els que entorpeixen el dret a la vaga, son delinqüents, exactament en la mateixa mesura, o bastant mes, que ho son els piqueters, tot i que policies, fiscals, jutges, ministres, consellers d'interior i altra xusma, miren a una altra banda en comptes d'actuar d'ofici com tan prestament actuen en tants altres casos molts dels quals ni tan sols constitueixen accions delictives.

 

Ahir hi va haver una vaga general que, mes enllà dels números, va tenir un seguiment important globalment considerada (que hi hagués sectors de mes i de menys, és natural) i, com a colofó, unes manifestacions nombrosíssimes en pràcticament tota Espanya, cridant moltíssim l'atenció les masses (ja no parle de xifres) de Barcelona, Madrid i (Fotre, que rata!) València.

 

Vostès, cínics de merda, a qui tant els agrada repetir el proverbi xinés aquell que diu que crisi equival a oportunitat, els torne este altre proverbi que m'acabe d'inventar jo però que, caminant el temps, veuran com és compleix: vaga general i manifestacions massives equivalen a oportunitat.

 

No l'aprofiten i veuran el que acabarà passant en este país.


4
comentaris
INSERTA EL TEU

Dades de publicació

Data : 04-04-2012
Editor: postmaster
Autor: Castelló i Esquerres
Font: n/a
Remitent: Castelló i Esquerres

#1

La demagogia es mala consejera. Nadie, bien nacido dirá jamás que los piquetes los forman padres que no pueden alimentar a sus hijos. Los piquete, suelen cobrar, y no poco. Los que no cobran son los que hacen la huelga.
Con respecto a todo el párrafo en el cual aparece en mayúsculas la palabra violencia, me produce escalofríos lo que allí dices.

178.9 el Dijous 5 d'Abril del 2012

#2

Para analizar. Esto es casi terrorismo.

Així que si els han trencat coses, si els han obligat a tancar, si els han fet fora els mobles per la finestra, és foten vostès.

178.9 el Dijous 5 d'Abril del 2012

#3

¿Cuanta gente estaria dispuesta a ponerse en huelga de hambre para exigir sus derechos?
¿No seria mas efectivo y respetuooso ese metodo?

70.120 el Dijous 5 d'Abril del 2012

#4

Segons la RAE: Terrorismo
1. m. Dominación por el terror.
2. m. Sucesión de actos de violencia ejecutados para infundir terror.
3. m. Actuación criminal de bandas organizadas, que, reiteradamente y por lo común de modo indiscriminado, pretende crear alarma social con fines políticos.

Per tant cal dir que no és quasi terrorisme, és terrorisme, i en majúscules.

Amenaces d'acomiadament si no fas la vaga, amenaces de treballar fins a l'ex ... llegir mes

Brey el Dijous 5 d'Abril del 2012



El codi de verificació, es precís, per tal de diferenciar entre els usuaris de la web i els sistemes automatitzats d'inserció de comentaris (o spam), per a més informació sobre aquest tema us recomanem visitar el següent enllaç: http://ca.wikipedia.org/wiki/Captcha

Us assabentem que des del moment en que entreu a fer comentaris al web s'hi ha identificat l'IP de la vostra connexió a internet i aquesta quedarà registrada junt amb el vostre comentari.

Suggeriments importants per a comentar les noticies. Procureu no eixir-vos del tema de la notícia, llegiu els comentaris dels altres usuaris abans de publicar els vostres, sigueu clars amb el que voleu dir, els comentaris provocadors, fora de tema, il·legals o ofensius seran eliminats. Sigueu respectuosos amb els comentaris.

No alimenteu al troll.

Com qualsevol altra publicació, les opinions i manifestacions contingudes en les notícies, articles i comentaris publicats al web són responsabilitat dels seus autors. L'equip de redacció d'acicastello no comparteix necessàriament tot allò que es publica al web.