Solidaritat per Véncer la malaltia
Article de Ximo Villar publicat en juny de 2007
No fa massa temps vaig tenir un important empitjorament en la meua salut que em va portar a un ingrés hospitalari, en el qual després de diferents proves em diagnosticaren una malaltia important, un càncer, paraula maldita que hui en dia, no necessàriament hem d’associar a mort, tot i que n’és una paraula que imposa molt.
Durant aquest procés han sigut moltes les persones que s’interessaren pel meu estat de salut, directament o indirectament, amb visites a l’hospital, per telèfon o preguntant als meus familiars i amics. A totes i a tots, en nom meu, de la meua dona i els nostres fills, i de les nostres famílies, us donem les més sinceres gràcies pel vostre interés i pels vostres ànims.
Quan s’està en un procés d’una malaltia important, comences a donar-li més valor a coses que fins aquest moment t’havien passat desapercebudes. Comences a descobrir els autèntics valors que podem transmetre a través de les paraules, siguen monosíl·labs, bisíl·labs o trisíl·labs (ànim, a per ell, avant, de veritat el veig bé, com va, etc...) i, per mitjà de les accions ( una carícia, un bes a l’aire, una encaixada de mans, una tancada d’ull, una abraçada, etc...). Paraules i accions que fins aquest moment eren intranscendents o que per sí mateix i de manera aïllada tenien poc de sentit per la manera de viure el dia a dia. Però, quan sense llàstima, aquestes paraules i accions s’expressen amb sinceritat, arriben al malalt com solidaritat i complicitat, són aportacions valuoses perquè la persona malalta no decaiga, són l’ajuda necessària per continuar
He aprés que dins del procés de la malaltia hi ha uns terminis i s’han de practicar unes proves per comprovar l’estat d’aquesta i, quina és la resposta del malalt al tractament. La meua primera prova varen ser unes anàlisis que determinaven els marcadors de
Un temps desprès ha arribat una segona prova, un TAC. Dimecres 16 de maig, les metgesses m’informaren que els resultats havien sigut molt positius i, que el tumor s’havia reduït de forma considerable. Estic content i esperançat, i n’estic completament segur que una gran part de la causa d’aquesta milloria la teniu totes i tots els que s’heu solidaritzat amb mi i la meua família.
.gif)
Sé que aquesta guerra no la tinc guanyada encara, però, amb l’ajuda de les metgesses, la medicina i, sobretot l’altra medicina, la de la solidaritat, l’afecte i l’ànim que m’arriben cada dia de totes i tots, li he presentat a la malaltia unes credencials per poder-li fer front.
Des d’ací us encoratge a totes i tots, a què sempre que pugueu feu arribar aquesta solidaritat i complicitat, directament o indirectament, perquè de segur que les persones amb malalties importants us ho agrairem de per vida i de tot cor. Moltes gràcies, força i salut per a tothom.
Ximo Villar
juny 2007
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari