Gelat. Així em vaig quedar ahir

Ximo

Gelat. Així em vaig quedar ahir quan em van dir que t'havies anat; així de sobte. Per què les grans persones marxen abans d'hora?. No vull caure en tòpics, però, jo et definiria com una gran persona. I es que tu eres així amic, un xicot templat, educat, un cavaller. Mai una paraula mes forta que l'altre, grans converses em mantingut. Com ha de ser. 

Ara que tothom parla de tu, m'he adonat que tampoc tenies el cul quet. Estaves en mil llocs!. Que si, l’ampa del Severi, acicastello, la PlataformaCívica i no se quantes coses mes, era evident que senties el teu  poble i te l’estimaves.
No m'agraden els condols, ni els enterros; supose, que no em quedarà mes remei que anar al meu, però intente viure en intimitat aquests moments. Ja em perdonaràs.
No res amic, jo ho deixe ací. Et volia rebre este xicotet homenatge, sentit això si, per que t'aprecie, i t'apreciaré sempre com tants i tants castelloners i castelloneres que t'han conegut. 

Una abraçada ben forta a tota la familia i en especial a Leo i el xiquets i molts ànims.

Fins sempre amic!

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article