Quin mal fa la Sardinera?

El veí

Hui semblava un dia qualsevol, un dia d’aquells en què les rutines, lluny de crear una motivació extra per a encarar el dia, s’entossudeixen en fer-me vore que no deixarà de ser això, un dia qualsevol. Pas a pas seguisc l’itinerari habitual, capficat i dedicant esforços per concentrar la ment en la feina, sense més al·licient que potser descobrir quelcom que m’alegre el dia. Just abans de l’horari de treball, faig una ullada a les xarxes socials, un lloc on trobar diversió, preocupacions, plors i fins i tot fàstics. Passe  sense interès les notícies que em corprenen, els dedique uns segons a les que em fan riure i tot just arribe a un punt en què m’identifique, i ho faig perquè estiga on estiga en forme part, perquè el poble el duem allà on anem, allà on vivim i fins i tot allà on morim. Il·lusionat per la troballa, reconec l’entitat que l’ha compartit, el Centre Social La Sardinera, i hi reconec també dos veïns, i amics, Enees Múrcia i Eduardo Benetó. El títol, Assumiràs la veu d’un poble, nervis.

Comprenc immediatament que m’he de posar a vore’l i això faig, atent per gaudir d’un tastet de poble que em transporte allà on no hi puc estar. Tot just comença a sonar el cello i entra la potent veu d’Eduardo, davall una immensa figuera, amb el sòl ple de fulles que testimonien sinceres la tardor i ja em sent al poble. Sent passar les notes que ballen tristes amb les paraules d’Estellés i el to únic que emana de la gola privilegiada d’Eduardo, veig els tarongers, el fil etern d’aigua de la Font Amarga i els veïns agermanats al mercat, que s’engalana orgullós amb els productes de la terra, veig el paisatge immens de la Ribera, el Castellet, aquell tros d’història viva del poble que els castelloners veiem immens... i tot, acaronat per les paraules d’Estellés, em recorda que sí, que som poble.
 


Assumiràs la veu d'un poble | Eduardo Benetó i Enees Múrcia per Mel Media

De sobte, un record m’empenta del meu regal matiner i em torna violentament a la realitat que es viu a Castelló. I és que, el Centre Social La Sardinera, aquest grup cívic de veïns del nostre poble i de la nostra terra que ens ha regalat este vídeo, no compta ni de lluny amb el suport del nostre ajuntament ni del nostre excel·lentíssim alcalde. I ho dic perquè estava present quan la policia municipal va entrar a posar-los la denúncia, perquè sé que l’alcalde els posa impediments a cada acte, perquè tots sabem que per una raó o una altra, aquest tipus d’iniciatives molesten el nostre equip de govern, potser perquè no són ells qui les fan. El record fa despertar en mi la indignació que es demana a esta secció. Este tipus de reaccions no són pròpies d’un consistori municipal que ha de vetllar per la bona convivència dels veïns, i per descomptat que l’aportació del Centre Social La Sardinera va en aquesta direcció. Poden haver traves legals que dificulten el treball del col·lectiu, però per a resoldre-ho cal voluntat política i altura de mires, valors fonamentals per a la bona convivència ciutadana, però cosa que manca actualment al nostre ajuntament.

Aprofitant l’avinentesa recorde les paraules d’Estellés amb la voluntat que colpegen cada dia els somnis de qui no se sent poble: “Allò que val és consciència de no ser res, si no s’és poble”, doncs això.

El veí Indignat.


 
El veí Indignat.

Comentaris

Al-Vent
2.

Tot allò que desconeguem, ens molesta o no podem dominar ens crea "perills". El principal perill és que el Poble i sobretot, aquells que el volen Poble s'adonen que poden ser lliures per pensar i fer les coses i, fer-les bé, millors que el poder establert. La Sardinera n'és una mostra. Salutacions i que el nostre futur estiga marcat per gent com vosaltres, serà millor.

Sanmiquel
1.


Millor seria pensar a qui li fa mal o a qui li molesta La Sardinera? És evident que als qui tenen el poder sempre el fot, els molesta allò que no poden controlar, llibertat i poder són dos ingredients que no lliguen bé. Si vens a posar-te al meu servei, si eres bon xic, si no eres crític amb mi i els meus, si jugues amb les regles del meu joc, si balles al so de la meua música, si rius les meues gràcies, si col·labores amb mi, si no t'ajuntes amb certes companyies, si em sol·licites hora per demanar-me favors...si, si, si...aleshores jo et concediré el dret a existir i a fer algunes activitats que a mi em pareguen que estan dins del meu model de societat, de la meua ideologia i de la meua forma de pensar. Així estem, així s'ho riuen, i així s'ho creuen.

Què seria del món si no hi hagues persones com les de La Sardinera? Cal seguir la lluita, fer coses sense parar, si estirem tots ella caurà, el poder no és per a sempre, estan de pas, contra les postures i les accions fascistes cal no perdre la serenitat i explicar el que fem i el que ens fan, aprofitem les xarxes socilas, cal fer coses per augmentar els nivells d'educació, de cultura, de democràcia de Castellò. Contra el fascisme més democràcia.

Enhorabona a Eduardo Benetó, Enees Murcia i totes i tots els qui feu La Sardinera. Este és el camí, fer coses sense parar, altres mons són possibles.

Comenta aquest article