El veí indignat... el NODO de Castelló

El veí

És un dia qualsevol. Tranquil camine pel poble despistat fins arribar a ca ma mare, on com a homenatge em fotré un bon plat del que siga, però sense carn (ja se sap que per molt d'esquerres que diguen ser, per Pasqua la carn, a casa dels pares, ni la provem). Gaudisc de la bona convivència i educació que encara roman als pobles, i saludant a tort i a dret arribe amb la intenció de compartir una bona cervesa i un bon dinar amb els meus, sense dubte, un dels plaers que ens guarda la vida, i al qual mai renunciaré. Timbre, “mai dus claus” em recorda satíric el pare- salutacions, preguntes capcioses, respostes preparades, conversa fluïda... escenari costumista que qualsevol del nostre poble podria signar ara mateix, i del qual tots, sense excepcions, ens podem sentir ben orgullosos.
 
Mentre tots fruïm de la trobada, i després de l'obligatori viatge al bany per buidar allò que hem consumit delerosament, passege curiós per la casa esperant que l'arròs amb peix (clar, ja ho avançàvem, setmana santa companys) s'acabe de coure. Voluntàriament dispers, m'escape silenciós de la conversa eterna sobre el punt de l'arròs i la necessitat o no de fer servir l'allioli, i durant el meu recorregut observe una revisteta amb moltes fotos i el nom castellà i mentider del nostre poble a la portada. La mire, la remire... i de sobte observe, sorprés primer i increïblement enutjat després, que el senyor alcalde de Castelló ha tingut la barra de fer-se un 'book' de fotos per tots els racons de Castelló. Primer pense que no pot ser cert, que és una edició de fa molt de temps i que ningú faria este tipus de coses en el moment previ a una campanya electoral. És més, amb un gest d'empatia, agafe la revista i passe a comentar-la amb els meus per saber-ne la procedència i, si és que en té, els objectius. Immediatament el to de la conversa passa d'agradable a tibant, cosa que intente arreglar amb anècdotes inofensives que no aconsegueixen resultat. Admet resignat que és un tema per parlar i passe a escoltar atent.
 

Doncs bé, el senyor alcalde i el seu equip de govern han editat un llibret molt complet en què es vanaglorien dels seus dubtosos èxits i d'una gestió, per a ells, meravellosa. A més, no contents amb això, també afegeixen ufanosos allò que faran si continuen al capdavant de la corporació municipal del nostre poble. I per rematar, i com ja he esmentat, el somriure fals del senyor alcalde apareix a tot arreu, en una campanya populista, indecent i manipuladora que recorda altres èpoques passades de difícil record democràtic.
 

I per això m'indigne, m'indigne perquè els recursos amb què s'ha fet el llibret del qual parlem són del poble, de la gent, dels ciutadans. Senyor alcalde, això de fer servir els recursos públics per a fer-se propaganda no ho ha inventat vostè, ni tampoc l'anterior alcalde, això ja ho feia Joseph Goebbels com a ministre de propaganda i Il·lustració del Tercer Reich, li sona? O potser recorde millor, per proximitat, les campanyes que el xicotet dictador feia a la televisió pública estatal, sí home, el NODO, no ho recorda?

Siguem seriosos per favor, hem obviat que ens alcen els carrers ara que vénen eleccions, que ens saluden efusius pels carrers, que la regidoríssima obre sense llicència... però açò, açò com diu Xavi Castillo: és insuperable!

El veí Indignat.



 

Comentaris

Lluís Castelló de la Ribera
4.

A cadascú el seu ...
Doncs, jo crec haver llegit al penúltim paràgraf: "fer servir els recursos públics per a fer-se propaganda no ho ha inventat vostè, ni tampoc l'anterior alcalde, ... no ho recorda?".
De vegades el subconscient i/o l'inconscient ens fan eixes passades, i veiem el que no hi ha i no veiem el que està.

Un vecino harto de tanta demagogia
3.

El mal és que hem de pagar-li la propaganda vulgues o no vulgues.
Lo mismo que al chico de Michigan. ¿O eso lo has olvidado, o no quieres recordarlo?

Al-Vent
2.
Ja he vist i quasi llegit el pamflet de l'alcalde. És del pp: Que esperàveu? El mal és que hem de pagar-li la propaganda vulgues o no vulgues. Amb els nostres diners, els que disposa ell i els que disposa la seua diputació per a dissimular el voltor que porten a dintre, sota la disfressa de gavina. Per cert la gavina també s'ha fet carronyera. Ara era el moment de netejar el llit del riu. Ara que les possibles riuades ja han passat. Les conveniències polítiques per damunt de la seguretat i necessitats del Poble que cobren per defensar. Manipulant la cultura i les festes i les festeres per tal de desculturalitzar-nos. No comprenc com les nostres castelloneres dones permeten que les usen d'aquesta masclista manera.
JO Castelló de la Ribera
1.

116 lectures?... Aquest article hauria de ser referència obligada i lectura necessària per a tot el veïnat de Castelló... Enhorabona al veí indignat...

Comenta aquest article