acicastello


La Veu PV

Opinió

Opinió


Dimarts, 7.6.2016 13:15h

Tenim discapacitat intel·lectual sí, però també som persones...


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (1 vot)
carregant Carregant


Som la mare i el pare de dos xiques de 22 i 29 anys amb diversitat funcional. Perquè ens entenguen millor direm que tenen «discapacitat intel·lectual». Des que van nàixer, les nostres filles han necessitat un suport major al que necessiten altres persones, tant quan eren menors com ara, quan ja són adultes. Perquè les nostres filles, encara que siguen «discapacitades intel·lectuals», també són i seran en el futur persones adultes, encara que socialment se’ls seguisca veient com a menors permanents.

Des de fa temps ens han dit que les persones amb discapacitat intel·lectual tenen una sèrie de drets que haurien de facilitar la seua vida i la de les seues famílies. Es suposa que, des del principi, a l'escola haurien d'haver suports per a la integració escolar, que després haurien de tindre activitats d'oci i temps lliure, que s'hauria de facilitar el seu dret al treball i a una vida normalitzada i integrada dins la societat.

Però des de fa massa anys que ens sentim desemparats i impotents quan ens hem de relacionar amb els diferents àmbits on han atés i han de seguir atenent les nostres filles. Ens adonem que hi ha massa professionals, tant públics com privats, que no solen estar preparats per atendre-les com cal, tenint en compte les seues necessitats i peculiaritats. Ens trobem amb professionals de la salut que no són conscients de la realitat de les nostres filles quan no saben expressar com nosaltres el seu estat físic o el seu dolor quan estan malaltes. O, fins i tot, de vegades no es plantegen «curar-les» com curarien a unes altres persones «normals» de la seua edat; potser no siga rendible...

Ens trobem amb professionals de l'àmbit social o educatiu que únicament intenten «entrenar» a les nostres filles i a altres persones com elles perquè no molesten, perquè estiguen quietes i no molesten massa, perquè es resignen a tot sense reconéixer-los el dret a passar-s'ho bé, a aprendre a viure i ser feliços com a jóvens adultes que són. Que es resignen i que s'acostumen a callar, a estar quietes, a no expressar les seues necessitats ni les seues opinions, que ja pensaran els professionals, o els pares i les mares, per elles i ells...

Però les persones amb discapacitat intel·lectual tenen dret a treballar, els agrada tindre activitats diferents i creatives, adaptades a les seues característiques i necessiten aprendre a viure per ser cada vegada més autònomes. Perquè eixa és la nostra obligació com als seus pares que som, però també la de la societat: facilitar-los el seu creixement com a persones i que cada vegada puguen prendre decisions i arriben a tindre una vida al més plena i digna possible.

En la nostra història compartida de pares de dos xiquetes, ara ja adultes, amb discapacitat intel·lectual, hem intentat oferir-los tot el que hem pogut perquè arribaren a desenvolupar totes les seues possibilitats, però ho haguérem pogut fer millor amb més professionals que hagueren estat en estos anys al nostre costat afavorint la seua integració social i augmentant la qualitat dels serveis.

Ens comenten també altres familiars de persones «especials», amb discapacitat intel·lectual, que consideren que falta un control de qualitat dels diferents serveis públics i privats subvencionats que tracten els seus fills o germans. Massa vegades s'ha instal·lat en aquests centres de treball o d'oci una desgana que fa que es repetisquen les mateixes activitats, sense que es replantegen objectius adaptant-los a les noves realitats, o es busque la seua inclusió en activitats normalitzades. És més senzill tindre'ls separats en llocs i activitats d'oci segregadores, fets només per a ells, que fer l'esforç d'integrar-los en la vida «normal» dels pobles, les ciutats o les mateixes associacions. Pareix que el més important siga que vaja passant el temps sense complicar-se massa la faena ja que, fins i tot, moltes famílies només necessiten que passe l'autobús a l'hora d'endur-se els seus fills i filles de matí i tornar-los de vesprada.

Però nosaltres, com a pares de les nostres filles, i com els pares i germans d'altres persones amb diversitat funcional, volem aconseguir que siguen felices i que tinguen tot allò a què tenen dret com a persones. I poder pensar que, quan ja no les podrem atendre perquè ens farem massa majors, o ja no estarem, l'Administració tindrà uns mecanismes per protegir-les i donar-los allò que en cada moment necessiten perquè tinguen una vida digna i plena, amb les necessitats físiques i emocionals cobertes, en un entorn social inclusiu on es desenvoluparan com a persones.

Perquè açò puga ser així, en el nostre cas i en el de tantes altres famílies amb persones «especials», és necessari que hi haja professionals amb la formació i la sensibilitat necessàries per acompanyar-nos en la nostra tasca de cuidar i atendre les nostres filles,  reivindicar els seus drets i aconseguir que la societat pose en pràctica el que diuen les lleis que protegeixen les persones més vulnerables i dependents. I responsables polítics que sàpiguen quina és la seua obligació i posen tots els mecanismes públics perquè les lleis es complisquen en favor d'aquestes persones amb capacitats diferents i especials.
 
Vicen Guardiola i Eduardo Ferrus

Lectures 2625 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de acicastello es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.

l'Oratge

Festes 2016

Primers álbums

Butlletí

Subscriu-te

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

publicitat


ÀLBUM FOTOS

La València màgica i miraculosa

publicitat

ÀLBUM DE FOTOS

Diada 9 d'Octubre

Vídeos

publicitat


ÀLBUM DE FOTOS

l'Albufera

publicitat


ÀLBUM DE FOTOS

Centenari del Trenet

ÀLBUM DE FOTOS

COM El Castellet

GCiE-Compromís

Espai

publicitat


ÀLBUM DE FOTOS

Homenatge als Maulets

Oratge

Dades mes a mes

Entrevista

‘Dedicar-se a la docència no és haver fracasat com a músic’

Adolf Murillo Professor de Música en Educació Secundària

‘Dedicar-se a la docència no és haver fracasat com a músic’
publicitat

Dona Sang

Cada gota compta

ACICASTELLO AMB

La Pilota Valenciana

INFORMACIÓ

d'interès

Més articles

ÀLBUM DE FOTOS

EDA - Presentació nou disc

#castelloparla

Twiter

enllaça'ns

enquestes i debats

Participa

publicitat