''No tindreu el meu odi”


Aquesta és la idea de la carta que el periodista francès Antoine Leiris ha escrit als assassins fonamentalistes que van matar la seua dona i les altres persones assassinades en els atemptats de París. I és que l’odi mai no ajuda a curar les ferides. Ni a resoldre els problemes.

És l’educació i el treball, amb la integració en la societat, i no els guetos, els que actuen de “vacuna” contra el fonamentalisme, un fonamentalisme agressiu i violent que, per a més vergonya, utilitza el nom de Déu per a justificar les seues accions. Com vam fer, certament, els cristians en altres èpoques, com en les creuades o en la inquisició.

Només fa uns dies, els mitjans de comunicació ens recordaven les paraules d’un jihadista que havia viscut més deu anys a Alzira: “Yo soy musulmán y hago con mi mujer lo que me da la gana”. Aquest jihadista, detingut recentment a Segòvia, és el prototipus d’un fonamentalisme que creu que els altres són propietat seua, i per això poden fer el que vulguen. Sense respecte a l’altre. Sense tindre en compte els Drets Humans.

En una entrevista recent, la periodista Pilar Rahola argumentava des de la raó, i no des de les vísceres, com hem d’actuar en la lluita contra el fonamentalisme, contra l’islamofeixisme, com deia ella.

Durant molt de temps els cristians hem denunciat els assassinats dels germans en la fe, però no només d’ells, al Pròxim Orient, sense que el “Primer Món”, l’anomenat món civilitzat, haja fet res per evitar-ho. Ni per condemnar-ho. Ni una sola manifestació per denunciar aquest problema.
 

El professor Joan Francesc Mira, ja fa temps va fer un article valent, on denunciava el genocidi d’aquestes persones. Com també el P. Manel Nin, monjo de Montserrat, que coneix de primera mà el martiri dels cristians i la destrucció del patrimoni cultural i espiritual a Síria i a Iraq.

I és que només quan el terrorisme ha entrat a Europa, és quan ens hem alarmat. Però mentre els morts estaven lluny, molts han mirat cap a un altre costat.

La solució no està en l’odi sinó en la cultura i en el diàleg. No en els negocis. Perquè, ¿d’on trauen els diners els fonamentalistes per comprar armes? ¿I qui fa negoci amb la venda d’armes, omplint-se les butxaques de diners tacats de sang? ¿És lícit que uns jugadors de futbol porten propaganda i estiguen subvencionats per aquells que tenen negocis tèrbols? Com diu la periodista Pilar Rahola, el petroli (la dependència del petroli) ho justifica tot?

Tant el professor Mira com el P. Manel Nin exposen aquesta problemàtica molt millor que jo. El que ja no podem fer és mirar cap a un altre costat i pensar que el problema de l’islamofeixisme no té res a vore amb nosaltres. Però també hem de tindre molt clar que l’odi no ens ajudarà a trobar una eixida a aquest problema. Per això és important que al País Valencià, representants de cinc religions (musulmans, budistes, jueus, cristians i bahai) firmaren el passat dia 26 una declaració conjunta contra “la barbàrie que amenaça la pau”.