acicastello


Opinió

Opinió


Divendres, 20.6.2014 00:00h

Què fer amb els deures escolars de l'estiu...


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant





QUÈ FER AMB ELS DEURES ESCOLARS DE L’ESTIU DE LES FILLES I ELS FILLS...

ELS DEURES ESCOLARS, ENTRE EL DESIG I LA POR

Em contava l’estiu passat la mare d’un xiquet de vora quatre anys que anà a la reunió de final de curs de la classe i la mestra els donà un grapat de papers per als deures de l’estiu del seu fill. El xiquet havia de fer la feina als fulls, copiant lletres al llarg i ample de l’estiu, amb la condició que “ho fera ben fet”. Perquè, com digué la mestra, no havien estat tot el curs “ensenyant-los a fer les lletres” perquè ara a casa desaprenguera el que havia aprés, iho fera malament a casa per culpa dels pares". 

La mare es debatia i dubtava entre dues opcions: el desig de passar de deures amb el perill que el nen s’oblidara de l’ensenyament regulat fins a setembre i la por de no fer-ho i que “li prenguera mania” per a la resta dels anys d’Escola Infantil en què hauria de ser la seua mestra. Mala cosa, això de la por dels pares al professorat i que mereix un article sencer, i mala cosa dubtar entre aquestes dues opcions. Li vaig dir que no s’ha demostrat encara en cap estudi ni investigació que fer deures a casa augmente l’aprenentatge escolar de l’alumnat, sinó al contrari, els complica la vida. Perquè les xiquetes i els xiquets aprenen de veres quan posen en pràctica en la realitat de la vida allò que els han facilitat a l’escola i no quan han de repetir exercicis o fer còpies a casa al paper.

A pares, mares, iaios i iaies els obliguen a assumir també el paper afegit de professorat no-qualificat, el que enverina la vida familiar quotidiana en massa ocasions. En moltes cases hi ha veritables drames entorn als fulls dels deures, especialment a l'estiu. Hi ha xiquet o xiqueta que l'única cosa que aprén és a estar hores i hores davant el full, entrenant-se en no fer el que li diuen que cal fer, la qual cosa augmenta la tensió parental i familiar en traure de les seues casetes el pare i/a la mare i, fins i tot, fent-los barallar-se entre ells.

Com a conclusió i opinió professional meua, els deures escolars de l'estiu haurien d'estar prohibits per llei i dedicar tot el temps al joc. En veritat, no hi ha cap norma que obligue a fer els deures però, al contrari, sí que la hi ha perquè juguen. Mirem com el dret a jugar és un dels drets fonamentals de la Declaració dels Drets de la Infància, un dret tan important com el de menjar, tindre un nom o tindre una família. Perquè l'única manera que tenen els infants d'aprendre a viure és jugar. Jugant, jugant fan allò més important que és aprendre.

PROGRAMA ALTERNATIU DE DEURES A CASA

Però no vull dir que a l’estiu no s’ha de fer res. Al contrari,  considere que les famílies haurien de planificar un programa alternatiu de deures recomanats per a l'alumnat d'Educació Infantil i Primària, que hauria de compondre’s, almenys, pels següents temes, activitats i objectius educatius:
-    Excursions amb els pares, parents i/o amics per descobrir la geografia a peu pla i gaudir de la natura.
-    Hores d'aigua a la platja o a la piscina, per aprendre a nadar, jugar i cansar-se.
-    Llibres per a mirar, repassar i/o llegir sense resums escrits, perquè els vinga allò de la gana i necessitat de llegir per plaer.
-    Molts contes contats, per augmentar la seua imaginació i buscar les històries als llibres.
-    Diferents sessions d’històries i àlbums fotogràfics familiars, per aprendre a sentir-se part d'una família, que va més enllà dels pares
-    Hores mirant, ajudant i embrutant-se en la cuina de casa, per aprendre a menjar i a fer menjar.
-    Activitat física: esports, passejos, bicicleta, patins, corda de botar...
-    Hores amb les amigues i amics, amb joc lliure, per aprendre les relacions i les activitats comunes.
-    Activitats extra: veure amagar-se la lluna, veure eixir el sol, anar a un concert de la Banda o una nit de Jazz, buscar i estudiar formiguers o col·leccionar fulles d’arbre o pedres del camp.
-    Algun temps lluny dels pares, per aprendre l'autonomia i que els pares es retroben com a parella.
-    Col·laborar en les activitats domèstiques, per aprendre responsabilitat i coresponsabilitat.
-    Participar en la compra diària o setmanal, per aprendre economia i a sumar i restar...

AVALUATS COM A PARES PELS DEURES DELS FILLS?

El pare i/o la mare (que de vegades també han discutit per causa dels deures) tenen el perill de sentir-se avaluats quan el menut o la menuda va a classe al setembre amb el feix de fulls acabats i mostren els deures que han fet -millor o pitjor, a soles o en companyia- a casa. “Què dirà la mestra de nosaltres com a pares si no duu els deures fets, i ben fets?”

Mentrestant, els xiquets i xiquetes no tenen temps per aprendre a viure, a soles i en companyia, a projectar invents, a pensar, a emprendre projectes amb les amistats, a llegir llibres per plaer o a fer com si s'avorriren. I açò val tant per a les vacances més o menys llargues de tot l'any com per als dies i caps de setmana d’enmig del curs.

Les tasques escolars s'han de fer a l'escola i les ha de manar i controlar el professorat, i fer-se de la manera que diga el seu Projecte Curricular i Programació de l'Aula –que haurà d'estar d’acord amb el Projecte Educatiu de Centre-, amb objectius educatius clars.

Però, al capdavall, com sempre, em demanen solucions i respostes a la pregunta: I què poden fer el pare i la mare amb els deures que ja tenen damunt la taula, tot juliol i agost?

Jo els responc, simplement, que poden fer que els deures es perden per casa i apareguen, o no, el primer dia de classe. I anar i dir: "Mira, es va perdre el primer dia de les vacances, però el xiquet ha aprés molt i s'ho ha passat molt bé...". Perquè hauran posat en pràctica el programa alternatiu de deures de l'estiu a casa i els haurà aprofitat als menuts per a créixer com a persones, que és el que importa, i hauran seguit aprenent a viure.

Psicòleg


Lectures 1077 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de acicastello es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.

l'Oratge

Publicitat

Butlletí

Subscriu-te

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

ÀLBUM FOTOS

La València màgica i miraculosa

ÀLBUM DE FOTOS

Diada 9 d'Octubre

Vídeos

ÀLBUM DE FOTOS

l'Albufera

ÀLBUM DE FOTOS

Centenari del Trenet

ÀLBUM DE FOTOS

COM El Castellet

GCiE-Compromís

Espai

ÀLBUM DE FOTOS

Homenatge als Maulets

Entrevista

‘Dedicar-se a la docència no és haver fracasat com a músic’

Adolf Murillo Professor de Música en Educació Secundària

‘Dedicar-se a la docència no és haver fracasat com a músic’

Més articles

#castelloparla

Twiter