acicastello


Lluís de Manuel

Lluís de Manuel


Dissabte, 31.1.2015 13:45h

Una nova icona per a una València en positiu: l’Street art


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (1 vot)
carregant Carregant





Nest hotels és una de les cadenes d’hotels més importants del que es coneix com Youth hostels, hotels / alberg per a gent jove sense moltes pretensions de luxe i habitualment localitzats en els centres històrics de les ciutats. Una manera econòmica de viatjar i de conéixer noves ciutats.

Aquesta cadena, en el seu reclam per animar la gent jove a visitar València, diu a la seua pàgina d’internet: “A més de la paella llegendària i les festes del foc que de manera sorprenent duren una setmana, València afegeix ara l’street art a la seua llista de reclams per a la fama. Políticament carregada i creativament contaminada, la tercera ciutat d’Espanya s’està guanyant un nom com a capital de l’art urbà“.
 
 
Lucy, una coneguda viatgera i bloggera anglesa, escriu al seu bloc de viatges: “Si et fas un xicotet passeig al voltant de València, veuràs que si hi ha una cosa que té la ciutat, a més de molt arròs, és un magnífic art de carrer“.

També un altre famós blocaire nord-americà, ‘An American Spaniard‘, avisava els seus lectors nord-americans del creixent interés de les mitgeres i murs de la València vella: Et parlaré d’un altre tipus d’art que pots trobar als carrers durant les Falles: l’street art“.
 
Un trabajo a medias entre Erica Il Cane y Escif.

Paella, corrupció i grafits. Una explosiva combinació que va aparéixer ben sintetitzada en un famós grafity que va aparéixer un bon dia pintat en una solitària i abandonada paret de la platja de la Patacona a València, en el límit amb el terme municipal de la capital mundial de l’orxata, Alboraia.

El grafit deia el següent: “La corrupció, com la paella, enlloc es fan com a València”.
 
 
La fama que va adquirir aquest grafit es va deure al fet que va ser publicada, abans de ser censurada, en un dels més distingits almanacs per al 2014, en el de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre de la Reial Casa de la Moneda, organisme dependent del Ministeri d’Hisenda espanyol. La foto va ser publicada però després censurada, el que va obligar a retirar del mercat 5.000 agendes que estaven a punt de ser distribuïdes per tot Espanya. 
 
Vinz, llicenciat en Belles Arts de 34 anys, a hores d’ara un dels artistes urbans valencians més destacats, expressava la seua opinió sobre l’street art que podem observar passejant pels carrers del Cap i Casal: “A nivell d’art urbà, València és molt potent. Hi ha molt nivell comparat amb altres ciutats que no són capitals d’Estat. I tenim diversos artistes internacionals considerats estreles al voltant del món. És una cosa que no aconseguisc entendre. Perquè una ciutat que intenta recaptar diners siga com siga no explota aquest diamant en brut que té? Perquè fixen la seua obstinació a destruir i multar el talent? Que se’ns reconega fora i aquí se’ns perseguisca em sembla un delicte. És il·lògic. Però en aquesta ciutat succeeixen moltes coses il·lògiques.
 
 
Escif és un altre dels grans artistes urbans valencians, que gràcies a un crowfunding acaba d’editar un llibre recopilatori de les seues obres dels últims 5 anys: “Utilitze la ciutat com un gran taller per als meus experiments. Al carrer En Sala, al costat de la plaça del Patriarca, Escif va deixar el retrat més representatiu de l’esperit reivindicatiu de la Primavera Valenciana: els antiavalots apallissant un llibre.

València és una ciutat en la qual hi ha certa permissivitat amb el tema de pintar en segons quins murs. Això incita a que molta gent isca a pintar i també al fet que vinguen artistes de fora, generant una escola interessant per a les noves generacions i potenciant el desenvolupament d’un moviment local. Per aquest costat està bé, però la moneda sempre té dues cares. D’alguna manera l’acceptació del graffiti i de la pintura al carrer emulsionen la estetització i banalització d’aquest tipus d’intervencions. La seua força política desapareix i el que podria ser una celebració del carrer com a espai de creació esdevé un teló de fons perfecte per a campanyes de polítics i publicistes. És l’opinió d’Escif.
 
 
Fasim, Blu, Erica, Cane, Felip Pantone, Hyuro, Lolo, Julieta, Cere i tants altres són artistes urbans que denuncien amb les seues obres el deteriorament i la mercantilització de l’espai públic del centre històric del Cap i Casal, alhora que donen llum a espais grisos, deteriorats i despersonalitzats.
 
Durant les properes falles es preveu una sonada trobada entre l’art de carrer, les falles i la política. A la comissió fallera Mossén Sorell-Corona, Escif plantarà un monument sota el títol “Tot el que sobra“, protagonitzat per un vehicle Lancia Delta… Per què aquest model de cotxe? Perquè és el mateix model que el passat mes d’agost l’alcaldessa Rita Barberà retirà dels baixos de l’ajuntament de València, un cotxe de la seua propietat que havia utilitzat com a pàrquing particular durant… 23 anys! Fins que el fet va ser denunciat per l’oposició i es va veure obligada a retirar-lo.
 
 
Vos adjunte en el post algunes mostres d’aquests artistes que podem trobar en els murs del centre històric de València. Art lliurement expressat en una ciutat políticament ofegada pels actuals mandataris, i que tantes vegades ha sigut notícia pel malbaratament, la corrupció i les practiques antidemocràtiques dels nostres polítics. Una notícia en positiu.
 
a2
 

 

Lectures 1895 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de acicastello es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.

l'Oratge

Publicitat

Butlletí

Subscriu-te

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

ÀLBUM FOTOS

La València màgica i miraculosa

ÀLBUM DE FOTOS

Diada 9 d'Octubre

Vídeos

ÀLBUM DE FOTOS

l'Albufera

ÀLBUM DE FOTOS

Centenari del Trenet

ÀLBUM DE FOTOS

COM El Castellet

GCiE-Compromís

Espai

ÀLBUM DE FOTOS

Homenatge als Maulets

Entrevista

‘Dedicar-se a la docència no és haver fracasat com a músic’

Adolf Murillo Professor de Música en Educació Secundària

‘Dedicar-se a la docència no és haver fracasat com a músic’

Més articles

#castelloparla

Twiter