acicastello


Josep Miquel Bausset

Josep Miquel Bausset


Divendres, 6.3.2015 09:30h

Alexis Tsipras i el papa Francesc


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (2 vots)
carregant Carregant


Tsipras




L’èxit electoral de Syriza i del seu líder, Alexis Tsipras en les eleccions del passat 25 de gener, ha omplert pàgines i més pàgines dels diaris. La novetat que ha aportat Tsipras a la nostra vella Europa, ha estat la seua proposta de govern, i sobretot la sèrie de mesures urgents per tal de frenar la “crisi humanitària” (en paraules del líder de Syriza), que viu el país hel·lènic.

Com ja sabem, el govern de Tsipras té com a prioritat oferir ajuda alimentària, electricitat gratuïta i el ple accés a la sanitat a les famílies que viuen en la pobresa. A més, Tsipras ha pres també una sèrie de mesures intel·ligents i raonables: retallar 7500 cotxes ministerials, vendre un dels tres avions del govern i revisar el dret a cotxe oficial per als diputats. Menjar, llum i assistència sanitària per als més pobres, són les prioritats del govern d’Alexis Tsipras, unes mesures amb les quals el líder de Syriza vol retornar la dignitat i l’esperança al poble grec.

El programa electoral de Syriza i la seua aplicació, amb aquest compromís (tan realista com necessari) a favor dels més necessitats, per intentar acabar amb el sofriment dels més vulnerables, ha estat, des de fa dos anys, l’iniciativa que també s’ha proposat el papa Francesc a favor, igualment, dels més pobres i dèbils de la nostra societat.

El passat 28 d’octubre, en l’Encontre Mundial de Moviments Populars, el papa Francesc deia: “Cap família sense vivenda! Cap llaurador sense terra! Cap treballador sense els seus drets!”. I el 5 de juny de 2013, el papa denunciava l’escàndol que suposa que la gent estiga patint fam i desnutrició: “Quan l’aliment es comparteix de forma equitativa, amb solidaritat, a ningú no li falta allò que és necessari”. Per això el 8 de desembre del mateix any, el papa parlava de “la vergonya de la fam”, i dels “milions de persones que sofreixen i moren” degut a aquest flagell tan vergonyós. D’ací que el 17 de gener de 2014, el papa exhortava els polítics a la “responsabilitat amb els altres, especialment amb els més fràgils, dèbils i vulnerables”.

El 28 de març de 2013, només uns dies després de ser elegit bisbe de Roma, Francesc recordava especialment als governants, que “el qui està més amunt ha d’estar al servei dels altres”. I el papa afegia també: “No hem d’oblidar mai que l’autèntic poder és el servei”. I encara: “L’autoritat és sempre sinònim de servei” (8 de maig de 2013). El papa, el 24 de maig de 2013, davant la discriminació dels més fràgils, demanava “que els drets arriben allà on no són reconeguts”.

Si el papa ha defensat sempre la necessitat de “posar-se al costat del més dèbil” (10 de setembre de 2013), això ho concretava (com ha fet ara el president Tsipras) amb la prioritat d’aconseguir “l’aliment, l’aigua, la casa, l’atenció sanitària, l’educació” (3 d’octubre de 2013) per als més pobres.

L’atenció pels pobres, que el papa reclamava, anava acompanyada de la denuncia del “fetitxisme dels diners i la dictadura de l’economia sense un rostre i un objectiu humà” (16 de maig de 2013), ja que aquest és un sistema que permet que “mentre els guanys d’uns pocs van creixent, els de la majoria disminueixen” (16 de maig de 2013). Per això el papa Francesc, com ha fet també Alexis Tsipras, ha posat en la picota “una economia de l’exclusió”, pel fet que aquesta “economia mata” (24 de novembre de 2013)

El papa també ha defensat el compromís de l’Església amb els pobres, com a “advocada de la justícia davant les intolerables desigualtats socials i econòmiques” (25 de juliol de 2013), ja que els cristians hem de viure “atents a escoltar el clam del pobre i a socorre’l” (24 de novembre de 2013).

I encara, el papa, que ha fet una crida a “tutelar la dignitat i la seguretat del treballador” (28 d’abril de 2013) s’ha escandalitzat pel fet que no siga notícia “que algues persones hagen mort de fred al carrer”, i sí que ho siga “que la borsa haja baixat 10 punts”.

I en l’Encontre Mundial de Moviments Populars del passat mes d’octubre, el papa, amb valentia, insistia en que “Terra, sostre i treball són drets sagrats”. Drets que permeten la dignitat de les persones i una vida més humana.

Alguns, malèvolament, ja han acusat el papa de comunista, com també han criticat Alexis Tsipras per les seues reformes tan necessàries com urgents. Però en el nostre món ¿no fan falta persones que aposten pels més dèbils? ¿S’han de rescatar primer persones o entitats financeres? I és que la novetat i l’aire fresc que ha portat Alexis Tsipras a Grècia, és la mateixa novetat i esperit renovador que el papa Francesc va portar fa dos anys a l’Església.

Una dels primeres decisions que va prendre Alexis Tsipras, va ser anunciar a l’arquebisbe d’Atenes que, com a primer ministre, faria només el jurament civil i no religiós. Però lluny de pensar en aquest polític com un anticlerical, Tsipras afirmà que també li havia dit a l’arquebisbe d’Atenes, que “les relacions entre l’Església i l’Estat seran més importants que en el passat”, cosa raonable i assenyada en un líder que coneix la realitat de Grècia.

Un altra iniciativa de Tsipras (amb un gran poder simbòlic!) ha estat la seua intenció de reobrir la televisió pública, que l’anterior govern havia clausurat com una mesura d’estalvi! Tsipras deia: “L’austeritat no només ha empobrit el nostre poble, sinó que també l’ha privat del dret a decidir”. ¿No ens sonen familiars als valencians aquestes paraules? 

Tant de bo que l’esperit profètic del papa Francesc, ajude els líders polítics, com Alexis Tsipras, a crear un món més just, més solidari i més humà, on siguen extirpats els flagells de la fam, de la pobresa i de l’exclusió social.    



espai patrocinat per:


Lectures 1722 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de acicastello es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.

l'Oratge

Publicitat

Butlletí

Subscriu-te

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

ÀLBUM FOTOS

La València màgica i miraculosa

ÀLBUM DE FOTOS

Diada 9 d'Octubre

Vídeos

ÀLBUM DE FOTOS

l'Albufera

ÀLBUM DE FOTOS

Centenari del Trenet

ÀLBUM DE FOTOS

COM El Castellet

GCiE-Compromís

Espai

ÀLBUM DE FOTOS

Homenatge als Maulets

Entrevista

‘Dedicar-se a la docència no és haver fracasat com a músic’

Adolf Murillo Professor de Música en Educació Secundària

‘Dedicar-se a la docència no és haver fracasat com a músic’

Més articles

#castelloparla

Twiter