acicastello


Josep Miquel Bausset

Josep Miquel Bausset


Dilluns, 8.6.2015 16:15h

Al País Valencià la gent passa fam


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant





 
La festa del Corpus que celebràrem diumenge passat, ens encoratja a la fraternitat, sobretot amb els més necessitats, per així fer un món més just i més humà.

Des de l’inici de la crisi econòmica, la gent va començar a passar fam. De tots és coneguda la situació de moltes llars que necessiten ajuda per poder subsistir. I és el Banc d’Aliments, Càritas, Mans Unides, Creu Roja i les parròquies, que no donen abast a les nombroses famílies que estan en llista d’espera. I mentrestant, el Govern de la Generalitat del País Valencià, durant tots aquests anys només es preocupava pels grans esdeveniments.

Cal afegir que Càritas fa una tasca admirable a favor dels més desvalguts. I que la paraula caritat (que no sempre és una paraula ben entesa) no vol dir fer almoina, sinó estimar l’altre com a un mateix. 

Els mitjans de comunicació ens han informat del fet que 62000 alacantins no poden menjar ni carn ni peix, que el 45% de la població no pot fer vacances ni una setmana a l’any, i que 8 de cada 10 valencians no arriba a finals de mes. I encara, en ple segle XXI, i malgrat les prediccions optimistes dels governs del Sr. Rajoy i del Sr. Fabra, la població en risc de pobresa ha crescut fins al 29%, i la renda mitjana dels valencians continua baixant, amb la qual cosa els valencians són hui, encara més pobres.

És per això que Càritas, amb motiu de la festa del Corpus que celebràvem diumenge passat, va presentar un manifest on denunciava “l’exclusió de les persones i les famílies més pobres”, una exclusió que “creix d’una forma escandalosa”, amb 5,4 milions de parats. El manifest de Càritas (valent, encara que poc conegut) es feia ressò del “lament de les víctimes que provoca la injustícia estructural del sistema capitalista”. Per això Càritas apostava en aquest document per una “transformació radical d’aquesta societat, per construir una alternativa més humana”, capaç de garantir “la vivenda, la sanitat, l’ensenyament i un treball digne”. I també per “assegurar la qualitat dels serveis públics, evitant convertir-los en negoci privat”. El manifest de Càritas demanava amb valentia una “renda mínima per a viure dignament i una justícia distributiva, perquè el bé comú prevalga sobre el bé privat”.

La situació de precarietat i de fam de tantes famílies a Elda, Alberic, Benicàssim, Benidorm, Alzira o Alcoi, m’ha recordat la pastoral, “El nostre pa de cada dia”, del qui va ser bisbe de Solsona, Vicent Enrique i Tarancon, una pastoral valenta i que encara hui té plena actualitat.

Tarancon escrivia el 1950: “No puc callar. No dec callar per més temps. Em trenquen el cor les angoixes i els sofriments dels meus fills”. Amb una veu profètica, Tarancon denunciava la falta d’aliments en temps d’estraperlo: “Hi ha moltes famílies que no tenen els aliments indispensables”. I és que Tarancon escrigué la seua pastoral, “per defendre el dret dels pobres i dels obrers a tindre pa en abundància, per portar una vida digna i humana”. Tarancon s’escandalitzava, pel fet que “no són pocs els qui en aquests últims anys s’han enriquit desaforadament” a costa dels pobres. Però el benestar dels rics (deia la pastoral) no pot “apagar el clamor de la multitud que pateix fam i viu en la misèria”.

El 1946, Tarancon havia escrit una altra pastoral “explosiva”, on desaprovava “les injustícies del règim capitalista”, denunciava públicament els qui feien “grans negocis, sense reparar en la justícia” i els qui  aprofitant-se de la situació de penúria, aconseguien “uns guanys il·lícits”. Com no podia ser d’altra manera, el govern franquista va qualificar Tarancon de “obispo rojo”.  

El gest profètic de Tarancon, hui el repeteixen el Banc d’Aliments, Càritas, Mans Unides, Creu Roja, Consignes Solidàries i les parròquies valencianes que estan ajudant les famílies necessitades. I també persones anònimes que fan realitat el miracle dels pans i dels peixos, un miracle que només es dóna des de la solidaritat, compartint allò que som i que tenim. I mentrestant cal que recordem que el Govern va destinar “18000 milions per assumir les pèrdues, després de la fusió de la CAM i del Banc Sabadell”.

Els consellers i el president de la Generalitat (que van prometre el seu càrrec sobre una Bíblia!) haurien de recordar sempre el que diu l’Escriptura: “Si un germà va despullat i sense aliments, i algun de vosaltres els diu: aneu en pau, no passeu fred ni gana, però no els doneu allò que és necessari al cos, de què vos servirà?” (Jm 2:15-16)

I també haurien de recordar una de les homilies de Sant Basili: “Et fas quasi inaccessible, esquives trobar-te amb els altres, per no vore’t obligat a afluixar ni un xicotet donatiu”.

El P. Josep Mª Soler, Abat de Montserrat, ha denunciat diverses vegades “La situació dels més vulnerables” que pateixen la crisi, degut “a les mentides i falsos diagnòstics, tant d’alguns representants dels governs, com de certs gestors de l’economia”. Per això, els bisbes valencians, que s’han manifestat diverses vegades a Madrid en defensa de la família, ¿no haurien d’haver-se concentrat durant els anys de balafiament del PP valencià, amb capellans, religioses i laics, davant la Generalitat, per demanar, com Tarancon “una autèntica justícia social”?

L’Evangeli ens recorda que el Crist es fa present en “el clamor de la multitud que pateix fam i viu en la misèria” (Mt 25) tal com deia Tarancon! I això ho haurien de recordar els actuals consellers de la Generalitat.

Per això el nou Govern de la Generalitat que eixirà del resultats de les eleccions del 24 de maig, ha d’actuar d’una manera urgent per acabar amb la fam al nostre País.

Tots hauríem de tindre molt presents en temps de crisi, les paraules de l’Eclesiàstic: “No rebutges al qui et demana perquè ho necessita”? (Ecl 4:4) I és que només des de la fraternitat, que és també justícia, podrem fer un món més humà.


Lectures 1665 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de acicastello es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.

l'Oratge

Publicitat

Butlletí

Subscriu-te

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

ÀLBUM FOTOS

La València màgica i miraculosa

ÀLBUM DE FOTOS

Diada 9 d'Octubre

Vídeos

ÀLBUM DE FOTOS

l'Albufera

ÀLBUM DE FOTOS

Centenari del Trenet

ÀLBUM DE FOTOS

COM El Castellet

GCiE-Compromís

Espai

ÀLBUM DE FOTOS

Homenatge als Maulets

Entrevista

‘Dedicar-se a la docència no és haver fracasat com a músic’

Adolf Murillo Professor de Música en Educació Secundària

‘Dedicar-se a la docència no és haver fracasat com a músic’

Més articles

#castelloparla

Twiter