acicastello


Opinió

Opinió


Dimarts, 8.9.2015 16:15h

Per un nou Estatut Valencià pos-2015


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (1 vot)
carregant Carregant


"El bon patriotisme ès un sentiment doloros, perquè implica sempre una insatisfacció. Voldríem el nostre País millor que no com el trobem".

Manuel Sanchís Guarner. Epileg a "la llengua dels valencians" (1933)

ESTATUT VALENCIÀ DE 1982:

Deia Lluís Aguiló i Lúcia (Universitat Valenciana, Departament de Dret Constitucional, Ciència Política i de l'Administració) en 2007, un any després de la modificació de l'Estatut:

“L'Estatut Valencià es insatisfactori perquè el que tenim no ens agrada. Amb l'Estatut de 1982 arribarem tard quan els valencians ens negarem a seguir el procediment de la disposició transitòria segona o el de l'article 151 de la Constitució. I amb la modificació de l'Estatut de 2006, hem arribat massa prompte en ser el primer estatut autonòmic en aprovar-se i en haver-lo utilitzat els partits majoritaris (Partit Popular i Partit Socialista Obrer Espanyol) com a mesura de pressió política enfront les pretensions basques o del model de l'Estatut Català. En ser els primers en aquesta ocasió no ens ha beneficiat en res.

Insatisfactori, també, perquè els valencians necessitem més autonomia, i més sentiment de pertànyer a un País. Tenim uns bons instruments jurídics: l'Estatut, la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià i les respectives lleis de creació de Radiotelevisió Valenciana i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El problema, el repte de futur més immediat, és que aquestes lleis s’apliquen realment.

I conclou dient que tot açò és positiu, amb reserves, però obert i esperançat”.

Efectivament, després de molts ‘dimes i diretes’, de reivindicacions històriques, singularitats del poble valencià, et., al final es va tramitar per l’article 143, i posteriorment, tant Múrcia, com Castella, La Rioja i la resta d’autonomies, sense posar un dit, amb allò de ‘cafè per a tots’ es van trobar amb el mateix nivell d’autonomia que els valencians. I és que Unió del Centre Democràtic (UCD) i el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) no consideraren que l’Autonomia Valenciana hauria d’aprovar-se per l’article 151 d’autonomies especials. El resultat fou el d'una autonomia considerada deficient pels seus destinataris. D'un poble singular, com sempre hem cregut, res.

MODIFICACIÓ DE L'ESTATUT DE 2006:

Per a la reforma de 2006 prendré de referència un escrit de Manuel Martínez Sospedra (Llicenciat i Doctor en Dret per la Universitat de València, és Catedràtic de Dret Constitucional per la Universitat CEU Cardenal Herrera):

‘Drets històrics i Drets forals’: Es lleva la referència al Decret de Nova Planta ja que està prevista en la Constitució Espanyola per a algunes autonomies, sense fer referència de quines són, per la qual cosa no era necessari que en el nostre Estatut les contemplara. Amb això es recupera un poc l’autonomia foral i poder-se encaminar cap a una més autonomia, a Drets civils i drets públics. Però és només simbòlic al no tenir-se en compte aquestes teories.

‘La declaració de drets: internalització i drets socials’: S’introdueixen drets socials i del treballador, al·ludint a la Carta de Niça, però és cosa més d’imatge perquè a l’hora de la veritat s’apliquen els de la Constitució i els de la normativa europea, ja que per a res es pot anar contra elles per molt que diga la Carta de Niça.

‘Els canvis en el sistema de govern’: Es fan canvis entre l’Executiu, el Legislatiu i les institucions secundàries, però amb certes limitacions, que posteriorment van concedir més llibertat i més poder a l’Estatut català i els següents, com ja s’ha dit anteriorment amb Lluís Aguiló, que es va aprovar massa prompte.
‘L’ampliació de competències sanitària, ensenyança i policia’: S’afegeixen competències que ja es contemplaven en l’Estatut de 1982 a l’equiparar-les a les d’Estatut català, però a l’anomenar-les introduïdes pel PP, aquest partit s’arrogava una ampliació de competències de l’Estatut, però després no es reclamaren al Govern Central pel següent: 1) Penitenciàries. Perquè no es podia anar contra les estatals. 2) Seguretat ciutadana. El PP va al·legar que no es podia assumir econòmicament i el PSOE que abans s’havia de crear la policia autonòmica. Passà a l’oblit i va quedar com a Policia Nacional Autonòmica Valenciana, depenent totalment de la Policia Nacional, perquè el PSOE sí ho porta en la seua ideologia però el PP vol donar-li més competència a la Policia Nacional. 3) L’ensenyança. En un principi es volia ‘competència plena’, però era molt ambigu i els sindicats es van oposar perquè no sabien on conduiria. Al final s’adoptà l’Estatut de Gernica i va ser un encert perquè en la pràctica ha esdevingut en una més expansió competencial autonòmica. 4) Sanitat. En l’Estatut de 1982 es contemplava la gestió pública de sanitat. En la modificació es donava a l’autonomia la potestat de donar la gestió a empreses externes i inclús en la privatització.

‘El servici tributari’: Com sempre un tira i afluixa entre el PP i el PSOE. Al final una versió molt aiguada de les garanties de suficiència financera i la creació de l’agència tributaria autonòmica, però sense denominar-la així (article 67), encara que l’article 69 fixa el seu contingut específic. En definitiva finançament deficitari comparativament amb altres autonomies.

‘El procediment de revisió’: Encara que al ciutadà de a peu ens dóna igual, l'anomene per acabar les modificacions. Es contempla un procediment simplificat i un altre ordinari. El simplificat és només per a l’ampliació de competències i és suficient una majoria simple dels parlamentaris de les Corts Valencianes. Per a l’ordinari es necessiten dos terços i una vegada acordada la redacció exacta cal aprovar-la en referèndum.

REFORMA POS-2015:

Com s’ha vist l’Estatut de 1982 es va realitzar amb UCD en el poder i el PSOE en l’oposició, amb xicotetes influències d’altres partits. La modificació de l’Estatut de 2006 pel PP i el PSOE. També hem vist que l’Estatut valencià és insatisfactori per a aquells a qui va destinat. I també estem veient en l’actualitat que necessitem més finançament per ser deficitaris comparativament amb unes altres autonomies. Ara està governant El PSOE i Compromís amb l’ajuda de Podemos. Potser serà un moment molt propici per  abordar una modificació de l’Estatut valencià que acompanye la petició de més finançament o viceversa com a mesura de pressió. I crec que açò li correspondria iniciar-ho a Compromís com a partit nacionalista que és. Ja s’ha vist que per demanar més competències ja previstes en l’Estatut amb una majoria simple és prou i que per un altre tipus de reforma es necessitarien dos terços, per la qual cosa s’hauria d’afegir Ciutadans i perquè no, també el PP, que últimament igualment estava reclamant més finançament, i a aquest carro tot el món es vol pujar per no quedar-se fora de la història.

Pepe Ferrando

Lectures 2777 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de acicastello es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.

l'Oratge

Publicitat

Butlletí

Subscriu-te

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

ÀLBUM FOTOS

La València màgica i miraculosa

ÀLBUM DE FOTOS

Diada 9 d'Octubre

Vídeos

ÀLBUM DE FOTOS

l'Albufera

ÀLBUM DE FOTOS

Centenari del Trenet

ÀLBUM DE FOTOS

COM El Castellet

GCiE-Compromís

Espai

ÀLBUM DE FOTOS

Homenatge als Maulets

Entrevista

‘Dedicar-se a la docència no és haver fracasat com a músic’

Adolf Murillo Professor de Música en Educació Secundària

‘Dedicar-se a la docència no és haver fracasat com a músic’

Més articles

#castelloparla

Twiter